84 Charing Cross RoadFitxa tècnicaTítol: 84 Charing Cross Road Direcció: Isabel Coixet Any: 2004 Text: Helene Hanff i James Roose-Evans Intèrprets: Carme Elias Josep Minguell REPRESENTACIONSTeatre Romea, del 5/10/2004 al 14/11/2004SINOPSIEls anys posteriors a la Segona Guerra Mundial Una dona de Nova York, intel·ligent, solitària, enginyosa, culta, atrinxerada dins un apartament petit i atapeït de llibres i cendrers: Helene Hanff. Londres: una ciutat on encara es poden observar els cràters de les bombes, on s'ha de fer tres hores de cua per comprar dues costelles de xai i on una dotzena d'ous fa brollar les llàgrimes de la gent gran. Un anglès reservat, meticulós, treballador, casat amb una dona tan silenciosa com ell: Frank Doel. Helene Hanff descobreix un petit anunci al Saturday Review d'una llibreria de Londres especialitzada en llibres de segona mà. Decideix escriure-hi per demanar edicions difícils de trobar a un preu mòdic a Nova York. Li respon un circumspecte Frank Doel, fidel empleat d'aquella llibreria. D'aquesta manera comença una correspondència que durarà vint anys, a la qual Helene i Frank Doel parlen de llibres i lliures, autors oblidats, farina, ous, penics, centaus, penes, alegries, esperances, somnis, les minúcies insignificants que componen dues vides. L'alegria, l'humor, l'enginy, la personalitat efervescent d'Helene contrasten amb l'aparentment freda correcció britànica a ultrança de Frank Doel. Però el lligam que els uneix, l'amor pels llibres, és més fort que les seves diferències i es fa més profund cada any que passa. La intimitat aconseguida per aquest parell d'ànimes solitàries és més rica, més vívida, més real que aquell oceà que els separa i que cap dels dos no s'atreveix a creuar. El poder d'evocació d'aquest text és fascinant: a mesura que avança l'obra, el pes de les paraules no dites, de les coses que cap dels dos no menciona però l'absència de les quals es fa cada vegada més present, és un element que juga de manera tendra i hàbil amb l'espectador, portant-lo més enllà dels confins de l'apartament d'Helene i d'aquell llòbrec però lluminós 84 Charing Cross Road, on Frank Doel consumeix els seus dies. 84 Charing Cross Road és la història de dues ànimes solitàries, unides per una passió: la passió per la lectura, pels llibres, per aquelles finestres que s'obren cap a altres vides que mai no deixen de fascinar-nos. Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...La qualificació de teatrenacional.com:  84, Charing Cross Road, és la història real de l'intercanvi de cartes que durant anys van mantenir Helene Hanff (Carme Elias), una escriptora solitària de Nova York, amb Frank Doel (Josep Minguell), un llibreter londinenc. Jon Berrondo proposa una escenografia austera, com la vida dels personatges: dues taules, dues cadires i una col·lecció de llibres que separen la primera taula de la segona, Nova York de Londres. Els llibres són la metàfora de l'oceà que els separa, però al mateix temps la raó que els uneix. Helene veu un anunci de la llibreria a una revista de literatura i els fa una comanda. Amb aquesta primera tramesa s'inicia una relació comercial que es va tornant paulatinament personal i acaba en un indret difús entre l'amistat, l'amor i l'admiració mútues. Helene i Frank són persones diferents. Ella, una escriptora i, sobretot, lectora incondicional i enamorada dels llibres; una novayorquesa bohèmia, solitària, que busca en la relació epistolar saciar les ànsies de cultura que en el seu entorn no troba correspondència. Ell, un gentleman anglès que li ha tocat viure les misèries que ha deixat la Segona Guerra Mundial, casat, amb dues filles, pulcre, un llibreter de vell dels qui ensumen els llibres i en coneixen els detalls. Una espècie de professionals extingida, que treballen tota la vida entregats a la mateixa empresa, amb la qual se senten en deute. Durant tota l'obra, l'espectador desitja el seu encontre, però sap que si es produís s'acabaria la màgia de la seva relació. Coixet s'estrena al teatre transportant la sensiblitat que l'ha fet cèlebre al cinema (Mi vida sin mí), i compta amb la col·laboració de dos actors que fan els seus personatges plenament creïbles. La transporta al teatre amb senzillesa en una obra que és un cafè sol, prou amarg per no caure en la tipificació de la història romàntica però amb la dosi justa de sucre que deixa una aroma excel·lent. 84, Charing Cross Road, es pot veure del 5 d'octubre al 14 de novembre al teatre Romea. Un rar plaer de llibres (per Francesc Massip, publicat a Avui el 9/10/2004) Qué bella y sencilla historia (per Santiago Fondevila, publicat a La Vanguardia el 3/10/2004) Una història d'amor epistolar (per Guillem Clua, publicat a El Periódico el 1/10/2004) Isabel Coixet: "La literatura és la mare de tot" (per Jordi Serrat, publicat a Avui el 1/10/2004) 84, Charing Cross Road (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com ) El Romea explica una història d'amor per correu (per diaridebarcelona.com, publicat el 6/10/2004) |
       |
 |