A-diccióFitxa tècnicaTítol: A-dicció Direcció: Andreu Carandell Any: 2005 Text: Andreu Carandell Intèrprets: Oriol Aubets "Turbito" Xavi Carreras Farah Hamed Maria Lucchetti Sandra Moncusí Mar Monton Joan Raja Hans Richter Queralt Riera Montse Triola Armand Villén REPRESENTACIONSSala Beckett, del 21/4/2005 al 8/5/2005SINOPSIDarrere de tota addicció hi ha la dificultat de comprendre i expressar allò que l'ha causada. L'addicció es nodreix en la por i es cova en el silenci, en la manca de veu. Hi ha un munt d'addiccions en el nostre món: l'addicció a la bellesa, a la felicitat, als narcòtics, al treball... I n'hi ha una de ben narcisista i emmascarada, l'addicció a l'ajuda, també anomenada codependència, que els grecs van saber immortalitzar esplèndidament amb el mite de la nimfa Eco, aquella que és castigada a no tenir veu pròpia i a enamorar-se d'aquell que està enamorat de si mateix. No és casual, és clar, que Narcís i narcòtic provinguin de la mateixa arrel. Totes les addiccions tenen, però, un denominador comú, ja que la mare de totes elles és l'addicció a l'afecte, a l'amor. Aquesta és la veritable, la carència que ens fa perdre. Constantment ens perdem, perdem els límits de nosaltres mateixos i no sabem posar contorns a la realitat i a les relacions. Ens perdem en el projecte de l'altre, que passa a dominar-nos com si fóssim part d'ell mateix, com si fos el nostre amo. Necessitem, justament per aquesta raó, l'experiència de la pèrdua dels límits per aprendre'ls; necessitem un espai per a aquest aprenentatge —una platja deserta d'una illa perduda, tal vegada—, un espai on es juga fins al límit i on es posen en joc totes aquelles forces subjugades, com el dolor, la ira, la por, la crueltat, l'egoisme... Aquells que no tenen res a perdre ho saben millor que ningú , perquè en la il·lusió poden representar el paper que a la realitat els és vedat. La seva és la més plaent de les addiccions, l'addicció a l'humor i al joc, a la simulació i la creativitat, que són els ingredients més valuosos del teatre. Addictes d'aquesta mena els he trobat a la Commedia dell'Arte, a Lope de Rueda i als contes dels germans Grimm, i els he conegut personalment a Cuba i al Marroc, a Jerez i a Berlín. Aquesta síndrome també causa estralls entre l'equip d'actors, escenògrafs, ajudants i productor amb què hem muntat la peça que ara us presentem. El seu guany és molt més moral que material i, pel mateix preu, et donen dues coses: mentida i veritat. Perquè no només fingeixen; fingeixen que fingeixen i, tot fingint, fan esclatar les ficcions de la realitat. No puc deixar doncs d'esmentar el meu agraïment i reconeixement als actors, que han donat molt més que ànima, cos!, als personatges. I encara vull esmentar, però, una forma més de l'addicció: l'addicció a les idees o a allò que, malgrat que no ens omple i no ens fa feliços, no deixem mai de perseguir. Muntar A-dicció ha estat un veritable bàlsam contra aquesta neurosi, perquè, gràcies a la creativitat i al contacte humà de tot l'equip, la musa que integra l'ànima i el cos, l'home i la bèstia, que ens arrela alhora al cel i a la terra, que en fa un de subjectiu i matèria, ens ha visitat força vegades. Seria injust no donar la raó a Albert Mestres, instigador i productor del muntatge, que sempre em diu que per entendre plenament les meves obres cal veure-les muntades, perquè el procés de muntatge ha estat per a mi un veritable procés de consciència. I és que allò que ens empresona pot convertir-se en un valuós tresor, en la palanca de la llibertat somniada. A-dicció podria ara titular-se Dicció. Andreu Carandell Gottschewsky La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...'A-DICCIÓ', un muntatge a l'altra riba (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico el 3/5/2005) Un muntatge a l'altra riba (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico el 3/5/2005) La isla de los muñecos (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 30/4/2005) Escriptors que alhora són directors, a la Beckett (per diaridebarcelona.com, publicat el 15/11/2004) |
 |
 |