ArcàdiaFitxa tècnicaTítol: Arcàdia Direcció: Ramon Simó Any: 2007 Intèrprets: Mar Ulldemolins Bruno Oro Sergi Misas Santi Ricart Pepo Blasco Cristina Plazas Jordi Puig "Kai" Victòria Pagès Maria Molins Jordi Martínez David Bagès Dafnis Balduz REPRESENTACIONSSala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, del 3/5/2007 al 17/6/2007SINOPSIArcàdia és la peça més ambiciosa i més ben aconseguida de Tom Stoppard. Situada a Sidley Park, la mansió que els Coverly tenen al camp, l'obra oscil·la com un pèndol entre diversos pols: l'ordre i el caos, la raó i la intuïció, el romanticisme i el neoclassicisme, la matemàtica i la poesia, l'atzar i la causalitat. I també són dos els temps de l'obra, corresponents a dues generacions diferents: a començament del segle XIX, un paisatgista vol renovar els jardins de la mansió, habitada per Septimus Hodge, amic del poeta Lord Byron i professor de la jove i sorprenent Thomasina Coverly, filla dels propietaris de la casa; el segon segment temporal d'Arcàdia transcorre al tombant del segle XX, quan a Sidley Park hi trobem els rebesnéts dels Coverly, i també Bernard Nightingale, un professor universitari (que sembla sortir d'una novel·la de Vladímir Nabòkov) que està fent una investigació sobre Lord Byron i està segur que a la mansió hi descobrirà algun indici extraordinari sobre la vida del poeta. Tot plegat constitueix una comèdia plena de teories i de trames secundàries que el lector o espectador ha de resseguir com un detectiu, i que acaben atrapant-lo en un engranatge d'una complexitat i un atractiu extraordinaris. Tom Stoppard és un dels dramaturgs vius més valorats, tot i que a Espanya és més conegut com a guionista (Arcàdia, per exemple, no s'havia estrenat, fins ara, ni a Barcelona ni a Madrid). Són seus els guions de pel·lícules com ara Rosencratz i Guildenstern són morts, basada en la seva obra de teatre amb el mateix títol, i que va guanyar el Lleó d'Or a Venècia l'any 1990, L'Imperi del Sol (dirigida per Steven Spielberg), La casa Rússia o Shakespeare in Love, que l'any 1999 va guanyar tres Globus d'Or, inclòs el de millor guió, i set Oscars, inclosos el de millor guió i millor pel·lícula. Ara, a la Sala Petita tenim una oportunitat immillorable de descobrir la dramatúrgia de Tom Stoppard. Intel·ligència i entreteniment en estat pur. La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...Donde habita la inteligencia (per Iolanda G. Madariaga, publicat a El Mundo el 9/5/2007) Irónico y brillante Stoppard (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 7/5/2007) Iteració, sí; reiteració, no, si us plau (per Jordi Bordes, publicat a El Punt el 6/5/2007) |
Descarrega el repoductor flash per veure el vídeo.           |
 |