Bailamos
SINOPSI
8 Actors/Ballarins i una Soprano faran possible la seva realització dramàtica, irònica i quotidiana. Un conductor d'automòbil s'atura en un pas a nivell amb la barrera abaixada, perquè s'espera el pas d'un tren. Aquesta contrarietat, lluny de portar-lo a fer marxa enrera, fa que s'aturi. I es deixi endur. Per cert, què tenen les vies i els trens? Què ho fa que davant del pas ràpid, veloç i també eixordador d'un tren desconnectem amb tot allò que tenim al davant? Per uns instants breus tota activitat desapareix, no hi ha més cotxes, ni homes, ni dones, ni tant sols paisatge. Només una línia projectada en l'ombra que ens bufa als cabells i arromanga vestits aixecant pols, papers i plàstics. Nosaltres i ell, davant per davant. Separats, per precaució, per una, ben simple, barrera metàl·lica que, tot i fràgil, ens obliga aturar-nos. Temporalment. Curiosament, el tren mai va buit: sempre hi ha d'altres personatges que no veiem clarament però que hi són. Ells sí que ens veuen. Nosaltres només els endevinem. Ara, aturats davant la barrera i a l'espera que passi el comboi, ja no ens preocupa la parada involuntària, temporal. Fins i tot no sabríem dir quanta estona, quant temps fa que hi som, què esperem. En aquesta espera casual, experiències i records, memòries i imaginacions viatgen, entre vies, i en tren, per una galeria fantàstica. Onírica i màgica. Des de la barrera estant, podem guaitar un miratge de comboi que per passatge hi transporta les nostres més emotives imatges i, aparentment, les més irreals.
En aquest comboi fantasma hi passa la vida.