Bi (dos mons, dues mirades)
Fitxa tècnica
Títol: Bi (dos mons, dues mirades)
Direcció: Joan Font
Any: 2001
Text: Comediants
Intèrprets:
Adrià Bauzó (Flauta travessera, saxo i tenora)
Oriol Boixader (Clown, tuba i exercicis de cadires i d)
Ping Zhang (Dona acròbata)
Quansheng Liu (Director del grup)
Xiangye Li (Dona acròbata)
Xia Wu (Dona acròbata)
Yan Yang (Dona acrobata suplent)
Yao Tang (Dona acròbata)
Yu Wang (Home acròbata)
Zhigang Cui (Home acròbata)
Ziyi Duan (home acrobata suplent)
Naisi Ruan (Home acròbata)
Mariona Blanch (Ballarina clown)
Long Wang (Home acròbata)
Carme Sánchez (Cantant)
Chengshan Zou (Home acròbata)
comediants
companyia_acrobatica_de_la_xina
Eugeni Gil (Acordió i guitarra)
Gisele López (Violinista)
Haifeng Liu (Home acròbata)
Haiyan Qi (Intèrpret)
Yi Shen (home acròbata)
Joan Montanyès (August)
Ira Prat
SINOPSI
Un dels reptes més apassionants de l'art contemporani és crear vincles d'unió entre diferents cultures. Bi (Dos mons, dues mirades) incorpora una dramatúrgia no textual, amb una història com a fil conductor que motiva la creació i el desenvolupament de les accions escèniques. Això, juntament amb el tractament dramàtic de l'acrobàcia i una especial atenció a la fusió de les diferents disciplines que intervenen en l'espectacle (música, dansa, clown, circ, plàstica, acrobàcia...) és un aspecte nou en l'àmbit dels espectacles acrobàtics. L'abisme que es produeix entre el sentit de l'humor occidental i l'actitud disciplinada del món oriental i de les seves habilitats és el contrapunt lúdic i festiu que complementa el fil conductor de l'espectacle. Ambdós mons s'oposen i es complementen com el yin-yang xinès, i el guió de Bi accentua precisament el contrast i la complementarietat de les cultures xinesa i mediterrània.
Una família de clowns occidentals arriba a la Xina i observa un paisatge fascinant; un món en construcció esclata als ulls dels visitants; un còctel febril de tradició i modernitat els connecta amb el ritme d'evolució d'un dia a la Xina contemporània; una dinàmica caòtica enfronta els dos mons i dificulta la convivència i la comunicació; un somni màgic desvetlla els éssers ancestrals d'ambdues cultures, i l'enfrontament inicial esdevé, gradualment, un intercanvi on Orient i Occident es donen la mà i comparteixen tècniques i materials artístics. En acabar el somni, els dos mons dibuixen una imatge comuna que ens projecta vers el futur: la quimera d'una trobada festiva entre dues cultures esdevé una realitat.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Un mestissatge cultural entre Catalunya i la Xina (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico de Catalunya el 4/12/2001)