Cançons dedicades
Fitxa tècnica
Títol: Cançons dedicades
Direcció: Carme Portaceli
Any: 2004
Text: Franz Xaver Kroetz
Intèrprets:
Pepa López
SINOPSI
La vida de Frau Rasch és una sèrie d'expectatives sense complir, d'esperances sense realitzar-se, de petits somnis frustrats, una vida en la qual no passa res, plena d'una metòdica i inevitable quotidianeitat
L'ordre de Frau Rasch és obsessiu; ella realitza totes les coses amb un gran ordre intern, extern, molt meticulosament, molt metòdicament. Se suposa que pateix pel sol fet de que gairebé mai passen coses massa diferents amb una vida tan metòdica, i perquè está sola, és clar, però ella ho fa amb resignació, perquè aquesta vida dintre d'aquesta societat és així. Mai s'ha qüestionat Frau Rasch la possibil.litat de que hi hagués alguna cosa que es pogués canviar; i, per altra banda ella possiblement està d'acord amb aquesta vida seva perquè tampoc no viu tan malament: te un pis que no está malament, te una bona feïna en una fàbrica de material de papereria de la qual és dependenta, el qual fa que ella cuidi molt el seu aspecte físic, la seva roba, el seu cabell, les cremes de la cara.... enfí, ella és molt sensible a la publicitat. La seva virginitat no desitjada desprès d'un petit, trist i penòs desengany amoròs podria ser la causa de la seva tendència al consum.
Frau Rasch no creu que sigui el món el que no funciona, sinò ella la que no te el que li agradaria tenir. Fa una força impressionant per resignar-se i acceptar aquesta horrible vida plena de renúncies.
Si Frau Rasch i tota la resta de gent utilitzèssin aquesta força explossiva per no estar d'acord amb la vida que la societat els ha imposat, tindriem una força magnífica per lluitar contra els opressors i tindriem una situació revolucionària.
Però només tenim uns quants suicidis, petits suicidis i assassinats que només funcionen com una forma d'afirmació i d'acceptació pacient de l'opresió.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
El pes de la soledat (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico el 21/7/2004)
La soledad madura (per Maria Jose Rague, publicat a El Mundo el 14/7/2004)
La desolada amargura de Frau Rasch (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 5/7/2004)
'Cançons dedicades', a la Sala Muntaner (per diaridebarcelona.com, publicat el 3/7/2004)