Cómeme el Coco, negro (25 anys)Fitxa tècnicaTítol: Cómeme el Coco, negro (25 anys) Direcció: Jordi Milan Any: 2007 Text: Jordi Milan Intèrprets: Jordi Milan Xavi Tena Jaume Baucis Ferrán Botifoll Meritxell Huertas Ota Vallès Meritxell Duró Maria Garrido alexandra-gonzalez Núria Benet Roelkis Bueno eduard-alejandra José Pedro Garcia REPRESENTACIONSColiseum, a partir del 24/11/2007
Coliseum 
 Registra't i compra a TELENTRADA.COM :: Cada dia la teva entrada et por sortir de francSINOPSIUna Cía. de teatre de Music Hall, (Teatro Cubano de Revista) composada per artistes en el penúltim graó de la seva vida professional, representen un espectacle de music-hall que porta per nom “Cómeme el Coco, Negro”. A partir d'aquí, no es pot explicar molt més. Tothom sap que tots els espectacles de La Cubana tenen un secret i aquest també el té. Els que ja van veure “El Coco” en el seu moment, saben com és d'important mantenir el secret (doncs forma part de l'espectacle). Als que encara no l'han vist, dir-los que és millor i més divertit que no sàpiguen res. Només donar-los unes dades: Als més joves explicar que La Revista va ser un gènere (avui per desgràcia quasi desaparegut) molt alegre, graciós i descarat, que companyies com la del Teatro Cubano de Revista, van fer les delícies dels seus pares i avis. Simplement amb alegria, música, cançons, picardia i bon humor van aconseguir divertir i distreure a varies generacions de persones amb molts problemes i penúries. Als no tan joves i “més ganàpies” varies preguntes: Qui no recorda a la Festa Major del seu poble, l'actuació d'una companyia de revista dins d'un envelat? Qui no ha somiat i desitjat, estar als braços d'una escultural vedette, que carregada de plomes i lluentons, et cluca l'ull des de l'escenari? Qui no ha tingut la temptació, algun cop a la seva vida, de posar-se una motxilla de plomes a l'esquena i desfilar per una passarel·la plena de bombetes que s'encenen i s'apaguen? En definitiva: A qui no li agradaria reviure aquests moments? Una altra curiositat: Quant van crear “Cómeme el Coco, Negro” l'any 1988, venien de representar una versió molt especial i divertida de “La Tempestat” de Shakespeare. Un espectacle amb molta escenografia i efectes especials on plovia, llampegava i on es donava la volta a l'interior d'un teatre. Al final, clar, tota aquella “parafernàlia” més cinematogràfica que teatral, s'havia de desmuntar i carregar. Cansats, mullats i una mica “zombis” feien viatges amunt i avall del teatre, traginant trastos i eines cap al camió. De vegades, algú deia una tonteria, es miraven, reien i sempre deien el mateix: “Ara és quant el públic ens hauria de veure”. Així va néixer “Cómeme el Coco, Negro”. La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...Entre bastidors (per Francesc Massip, publicat a Avui el 1/12/2007) Un ´Coco´ tan fresco y rico como el de hace dieciocho años (per Santiago Fondevila, publicat a La Vanguardia el 29/11/2007) La Cubana se mete al público en el bolsillo (per Belén Ginart, publicat a El País el 29/11/2007) |
      |
 |