Crónica sentimental de EspañaFitxa tècnicaTítol: Crónica sentimental de España Direcció: Any: 2007 Intèrprets: Montse Esteve Lina Lambert Xavier Albertí Xavier Pujolràs Oriol Genís titon_frauca REPRESENTACIONSSala Muntaner, del 21/12/2006 al 28/1/2007Sala Muntaner, del 19/3/2008 al 27/4/2008 SINOPSILes cançons de Conchita Piquer, Carmen Sevilla, la de España i no la de Merimeé, Manolo Escobar, ídol de multituds madures i juvenils, preferentment d'extracció proletària, o Raphael, cantant de l'abundància i síntesis de sarsuela i teenager, conformen allò que anomenem el nostre imaginari comú. La música és una gran evocadora del record i un dels millors miralls de la nostra història personal i col·lectiva. Les cançons no menteixen. Ho diu Manuel Vázquez Montalbán en un dels seus articles de Crónica sentimental de España, quan afirma que els lletristes son els més afortunats fotògrafs de la sentimentalitat. Afegeix que entre els mèrits d'una bona cançó-fotografia hi ha el de reduir al màxim el nombre de paraules i ser molt concreta en el seu significat. “A vegades un simple lletrista i musicador al servei d'una d'aquelles orquestres que recorrien els estius de l'Espanya eternament devastada i reconstruïda, encertaven, màgicament, com si la seva mà hagués estat moguda per la màgia d'una saviesa intangible”. Aquestes lletres i músiques reconeixibles i taral·lejables, que escoltareu aquesta nit, parlen d'una “Espanya morta eterna que no muere”; dels seus ídols i mites; del creixement de l'augment de la talla de l'espanyol mitjà amamantat per la llet en pols americana; de Globo i Agfacolor, les versions nacionals del xiclet i del Tecnicolor; de l'Espanya del Seat 600 i la parcel·la; també la del biscuter -sinantropues pekinesis del Seat 600-; de la transició i com hem arribat… als nostres dies… de tantes i tantes coses que configuren aquesta Espanya encara avui difícil de definir i d'explicar i que cap dins d'un piano. |
     |
 |