DaaalíFitxa tècnicaTítol: Daaalí Direcció: Albert Boadella Any: 1999 Text: Els Joglars Intèrprets: Jesús Agelet Xavier Boada Sílvia Brossa Ramon Fontserè Minnie Marx Montse Puig (Dalí nen, nena Mirò i monja) Dolors Tuneu Jordi Rico Pep Vila SINOPSIAls moments difícils de Salvador Dalí just abans d'expirar, hi ha un ínfim espai de temps en forma de "flash" on transcorre l'últim deliri del pintor. Tal com descriuen alguns supervivents d'aquestes situacions finals, les imatges més essencials de la pròpia vida es presenten caòticament però amb gran intensitat emocional. L'obra és, doncs l'ampliació d'aquests breus instants en un doble joc on l'ínfim temps real transcorre a càmara lenta avançant inexorablement cap a la mort, mentre el temps oníric és el que apareix paral·lelament com a autèntic i present per a l'espectador. Tot això reflexant sempre la mirada delirant de Dalí unes vegades histriònic, lúcid o transgressor i altres, simplement el gran pallasso que ens condueix des de la seva infantesa fins als seus amors sadomasoquistes amb Gala. En el deliri es barregen les dues guerres mundials amb els seus protagonistes, la seva amistat amb Lorca, la seva rivalitat amb Picasso i Miró o la seva passió per Velázquez. Però aquest conjunt de persones i situacions de l'univers dalinià apareix com extret dels seus propis quadres, és a dir amb una visió surrealista del món que l'envolta. Una gran pantalla electrònica d'alta definició servirà com a connexió constant entre la seva obra i els esdeveniments més essencials de la seva vida, al mateix temps que permetrà a Dalí i altres artistes pintar directament sobre la pantalla les seves pròpies obres. Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...Daaalí (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com ) |
   |
 |