DiàfanFitxa tècnicaTítol: Diàfan Direcció: Pep Bou Any: 2003 Text: Pep Bou Intèrprets: Lluís Bevià Pep Bou REPRESENTACIONSSala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, del 16/12/2004 al 9/1/2005SINOPSIDiàfan neix com a fruit de la saviesa acumulada en l'art de fer bombolles i de la voluntat també de preservar un llenguatge únic i inèdit que s'origina en la fragilitat de les formes per crear emocions sòlides. A Diàfan es fan transparents no només les bombolles sinó també els personatges que les fan i desfan, uns habitants de mons imaginaris que mostren, amb tot, l'essència de la realitat més humana. Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...La qualificació de teatrenacional.com:  Bufava el vent de mestral, va concloure Pep Bou en acabar la seva actuació. Dos dels seus números no els va poder executar a la perfecció i gairebé cap li va sortir a la primera. Malgrat això, va deixar el públic embadalit. És natural, no és el mateix el control que es té sobre els actors que sobre les bombolles, molt més fràgils i sensibles a la humitat de l'ambient, la temperatura, les proporcions d'aigua i sabó i també a l'atzar. El nou espectacle de Pep Bou, Diàfan, pràcticament ha esgotat les localitats al TNC. I això a mi em complau, i molt. Perquè durant molt de temps en Pep Bou ha estat conegut i respectat arreu menys a casa. Sense anar més lluny, aquella nit vaig seure al costat d'uns francesos que celebraven que les seves vacances a Barcelona haguéssin coincidit amb un espectacle de Pep Bou. Però ja se sap que ningú és profeta a la seva terra, i mentre sovint es parla amb preocupació de la fugida de cervells, mai es parla de la fugida d'artistes o de talent. El què marca la diferència entre un bon restaurant i un d'excel·lent són els detalls innecessaris. El restaurant excel·lent va a buscar el peix a una peixateria que coneix bé i s'hi pensa abans d'escollir cada peça. En realitat no cal, qualsevol peix fresc ja faria el fet. Pocs se n'adonaran d'aquest esforç addicional. Tampoc cal que el pa sigui aquell que van a buscar tan lluny perquè compren l'espiga a una granja excel·lent. Cap d'aquestes coses cal, però totes sumades són el què fa que el restaurant sigui excel·lent. Sense cap d'elles només seria un bon restaurant. Això és el què passa amb l'espectacle d'en Pep Bou. No és un bon espectacle, és un espectacle excel·lent. Podria fer només bombolles. Pocs apreciaran que l'excel·lent música que l'acompanya sigui interpretada per cinc músics en directe, ni la relació de les seves cites de Brossa sobre l'aigua i les bombolles. L'espectacle ja és bo sense això, però així es converteix, senzillament, en excel·lent. Diàfan, amb Pep Bou i Lluís Bevià (que dóna una lograda rèplica a Bou) estaran al TNC fins el 9 de gener. Jugando con la fragilidad (per Santiago Fondevila, publicat a La Vanguardia el 27/12/2003) Per les bombolles a Ítaca (per Jordi Jané, publicat a Avui el 24/12/2003) La màgia de les bombolles de sabó, al TNC (per diaridebarcelona.com, publicat el 16/12/2003) |
         |
 |