Èdip Rei
Fitxa tècnica
Títol: Èdip Rei
Direcció: Joan Guaski (Guasch)
Any: 2004
Text: Sófocles
Intèrprets:
Carles Llorens (tiresias)
David Font (creonte)
Jordi Pérez Soldevila (Edip)
Marc Parejo (senescal)
Marga Julià (iocasta)
Martha Carbonell (sacerdotesa)
Oriol Macià
SINOPSI
És, potser, en la tragèdia d'Edip on brilla més, el gran geni de Sófocles. En l'obra apareix una situació dramàtica característica de les tragèdies gregues: un oracle ha dit a Iocasta, esposa de Laios, que tindrà un fill, i que aquest, quan sigui home, assassinarà al seu pare. Laios i Iocasta decideixen matar el nounat; però el servidor encarregat d'abandonar-lo a un bosc a la seva sort, s'apiada del nen i l'entrega a un pastor, qui, a la vegada, l'encomana a un príncep de Corint que no té fills. Així creix Edip, fins que un dia carregat de dubtes sobre el seu naixement, acut a l'oracle de Delfos, qui li anuncia que assassinarà al seu pare i es casarà amb la seva pròpia mare. Aterrat, decideix viure per sempre lluny de Corint, de camí, a Tebes, disputa amb el rei Laios, (el seu pare biològic) a qui no coneix, i el mata. Proclamat rei, Edip es casa amb la vídua de Laios, la seva mare, i així es compleix la predicció de l'oracle.
Edip viu respectat per tots fins que la pesta s'abat sobre la regió i els ciutadans interroguen a Apolo, que els diu que el mal s'acabarà quan sigui venjada la mort de Laios. Edip mana buscar el culpable i dirigeix la investigació, descobrint que ell mateix, per ignorància, ha estat el culpable d'aquella mort. És aleshores quan s'adona de la realitat, descobrint que és fill de Laios i que s'ha casat amb la vídua d'aquest, és a dir, amb la seva mare. (Aquest fet donarà origen a l'expressió «complex d'Edip», que fa referència a l'enamorament que, segons Freud, viuen tots els fills respecte a les seves mares). Espantat, es treu els ulls i s'exilia per viure com un mendicant.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
La tragèdia grega en estat pur, al Guasch Teatre (per diaridebarcelona.com, publicat el 23/2/2004)