El Alcalde de Zalamea

Fitxa tècnica

Títol: El Alcalde de Zalamea
Direcció: Sergi Belbel
Any: 2000
Text: Calderón de la Barca
Intèrprets:
   Camilo Rodríguez (Nuño)
   Carmen del Valle (Isabel, hija de Pedro Crespo)
   Clara Segura (La Chispa)
   Fermí Casadó (Juan,hijo de Pedro Crespo)
   Isaac Alcaide (Soldado/labrador)
   Jordi Dauder (Don Lope de Figueroa)
   José Luis Santos (Don Mendo)
   Manuel Veiga (Un escribano)
   Mònica Aybar (Inés, prima de Isabel)
   Òscar Rabadán (Don Álvaro de Ataide, capitán)
   Paul Berrondo (Un sargento)
   Pepe Viyuela (Rebolledo)
   Pere Ventura (Soldado/labrador)
   Raúl Pazos (El Rey Felipe Segundo)
   Roberto Quintana (Pedro Crespo, labrador)
   Frank Capdet

SINOPSI

Les tropes del rei Felip II van camí de Portugal, cap a la guerra que la corona d'Espanya manté contra els portuguesos. S'aturen per passar la nit a un poble d'Extremadura: Zalamea de la Serena. La Chispa i el sargent representen una soldadesca pícara i pocasolta, simbolitzen el soroll violent dels hostes enfront la tranquilitat arcàdica del poblet. L'oficial, el capità Don Alvaro de Ataide, pot allotjar-se a casa del camperol més ric del poble i batlle, Pedro Crespo, perquè la llei militar li ho permet. Un cop a casa de Crespo, el capità queda seduït per la bellesa de la seva filla Isabel, a qui afalaga amb bones paraules que no poden dissimular la passió luxuriosa que va per dins. Inés, cosina de Isabel, més mundana, voldria empènyer Isabel a deixar-se seduïr pel capità. Isabel també és empaitada per Don Mendo, un vell hidalgo que vol fer valer la seva condició de noble. A l'empar de la nit, el capità, amb l'ajut del seu sargent i soldats, lliga a Crespo, força Isabel en un bosc i s'escapa. Crespo es debat llavors entre l'honor perdut com home, el dolor de la filla i la seva responsibilitat com alcalde. Soporta les amenaces del capità, a qui dóna la possibilitat de casar-se amb la filla. El capità rebutja l'oferiment desplegant tot l'orgull de noble militar. Crespo escolta les admonicions del vell general Don Lope de Figueroa. Els seus conceptes d'honor són ben diferents i Crespo decideix executar el capità sota la seva responsabilitat. Els militars i el poble es mantenen en una calma tensa i quan sembla que l'enfrontament és ja inevitable, arriba el rei, sanciona la decisió de Crespo i l'autoritat reial roman al final del drama per sobre de la noblesa indigna.

J. A. M.

Crim i càstig a Zalamea

Extremadura. Estiu xafogós de 1581. Una colla de soldats de Felip II, esgotats i polsosos camí de la guerra de Portugal, s'aturen a Zalamea de la Serena davant l'espectador. L'orgullós i donjuanesc capità Don Alvaro de Ataide s'allotja a casa del camperol més ric i respectat del poble, el batlle prudent Pedro Crespo. En veure la seva filla Isabel, el desig i els instints de mascle del capità el porten cap a una espiral de luxúria que només pot acabar forçant-la. La foscor de la nit empara la violència, i els plors d'Isabel arrenquen l'acte tercer demanant que no surti mai més el sol perquè la llum difondrà a arreu la seva vergonya i l'honor enderrocat i vençut de la família: "Nunca amanezca a mis ojos/la luz hermosa del día/porque a su sombra no tenga/vergüenza yo de mí misma". Pedro Crespo fa front al dolor immens de la filla ("álzate, Isabel, del suelo;/no, no estés más de rodillas..." li diu a l'escena del bosc) alhora que lluita per fer justícia i recuperar l'honor i el prestigi social (la honra), sense oblidar mai que el seu càrrec no li permet fer la vista grossa davant la llei. Una trama no pas gaire embolicada, oi? I tot i així Calderón aconsegueix que el seu drama s'enlairi de seguida i ens condueixi a través d'un laberint d'enfrontaments estamentals, de conflictes jurisdiccionals i sobre tot de reflexions a l'entorn de conceptes com la llibertat individual, la raó i el logos entesos com a armes per lluitar contra la barbàrie, el llenguatge com a anivellador social, la fama i l'abús de poder, la justícia sense venjança que desitja Crespo -i que sí vol el seu fill Juan, un xicot un pic esbojarrat-, o l'honor i la seva manera de concebre'l ("Al Rey la hacienda y la vida/se ha de dar; pero el honor/es patrimonio del alma,/y el alma sólo es de Dios"), fruit de la pròpia conducta, mai del llinatge, sota la llei i no a l'inrevés, la qual cosa l'obliga a fer pública la seva deshonra. Hostes vingueren... que enterboleixen la pau arcàdica de Zalamea i hi fiquen el verí de la violència nascuda d'un poder foll i mal entès. Amb poc més de vint anys, Calderón ja sabia, i ho va escriure a la seva primera obra, Amor, honor y poder, "que hay honor contra el poder,/que hay industria contra fuerza". I amb aquests mateixos conceptes l'autor construeix el seu edifici dramàtic, obert de gom a gom a qui vulgui endinsar-se en el vell motiu de la dignitat de l'home i dels límits d'una llibertat atrapada a la teranyina social. També veiem un crim i un càstig, i una lectura de la culpa, tan calderoniana, com a lesió del dret i a la vegada com un deute moral envers el pròxim. Deia Italo Calvino que un clàssic és aquell text que no acaba de dir mai allò que vol dir, i l'abast del sentit d'una obra com El Alcalde de Zalamea s'entén només perquè és un clàssic. Del Segle d'Or i de la història del teatre.

Javier Aparicio Maydeu

Font: teatrebcn.com

La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...

Llegir aquestes crítiques de El Alcalde de Zalamea
Les reflexions sobre l'honor i la llibertat a Zalamea obren la temporada del TNC (per diaridebarcelona.com, publicat el 8/9/2000)