Els pirates

Fitxa tècnica

Títol: Els pirates
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Any: 1997
Text: W.S. Gilbert / Xavier Bru de Sala
Companyia: Dagoll Dagom
Intèrprets:
   David Cuspinera
   Carlos Gramaje (pirata rei)
   Rosa Galindo
   Miquel Fernández
    Carles Alexandre (pirata i Sam)
   Òscar Mas ("Cabo")
   Carme Cuesta (Eulàlia)
   Manel Barceló (Mariscal De Mar)
   Clara del Ruste (Caterina)
   Laura Mejía (Isabel)
   Francesca Masclans (Montserrat)
   Jordi Fusalba

SINOPSI

Aquí estan pérque han vingut. Mireu-vos-els bé, els famosos Pirates! Semblen sortits de les pàgines de "L'illa del tresor" o de "Peter Pan"... Són uns pirates ben clàssics, amb les seves potes de fusta, els seus garfis, el seu pegat a l'ull... Beuen rom directament del barril i duen un lloro sempre a l'espatlla; formen part, juntament amb els indis i els cow-boys, del nostre imaginari infantil. De Salgari a Juli Verne, de Stevenson a Folch i Torres.
Aquests pirates que ara us presentem són, tanmateix, uns pirates bondadosos que tenen dues regles d´or: La primera és no atacar mai cap presa que sigui més dèbil que ells (conseqüentment, les pallisses que reben són formidables), i la segona és no fer mal a cap orfe ja que tots ells han hagut de patir, de jovenets, les penúries de l´orfandat. L´aquarel.la acaba de completar-se amb les noietes virginals i esbojarrades que van a banyar-se a una platja remota i són assaltades pels risibles bucaners, el pare de totes elles, un estrambótic Mariscal de Mar, i la seva guardia de corps formada per una quadrilla de civils mostatxuts i caganers.
L´original costa del sud d´Anglaterra, on es troba Penzance segons els atles que hem consultat, ara i aquí ha estat substituït per una cala de la Costa Brava:

"De Begur fins a l´Escala
nedarem de cala en cala,
de Llafranc fins a Cap Roig
s'hi passeja què és un goig"

Canten les noietes mentre els pirates les observen, golafres, amagats rere una atzavara.
Tot plegat Pirates i guardies civils d´opereta en un paisatge de postal. Perquè això que els oferim, senyores i senyors, és una Opereta.
Aquest reialme absurd i una mica naïf, aquesta extravagància musical on les melodies s'entrecreuen amb els petons, on les bales són confits i les bufetades de per riure, i on tot és lleuger, frívol, banal. Tot menys la propia execució de la partitura i el llibret de Gilbert & Sullivan que, com totes les seves cèlebres "Savoy Operas", demanen bons còmics i bones còmiques, cantants excel.lents, avesats ballarins de claqué, acròbates de circ, pallassos de primera, i un treball subtil, disciplinat i elegant per ensamblar-ho tot i trobar un to i un estil que no afeixuguin la divina lleugeresa de l´original. I aixo no és gaire senzill.
Sembla mentida com pot arribar a ser de complicada l'elaboració d'una bella frivolitat, pero és així: Com una copa de cava gelat que un s'empassa amb plaer i que, al seu darrere, suposa unes quantes hores de dedicació per part dels artesans que l'han construït.

Dagoll Dagom
Barcelona - Tardor 1997

Font: dagolldagom.com