Escupir en el tiempo

Fitxa tècnica

Títol: Escupir en el tiempo
Direcció:
Any: 2006
Text: Erre que erre
Intèrprets:
   Susana Castro
   Teresa Navarrete
   mª_angeles_g._angulo
   mario_g._saez
   maria_m._cabeza_de_vaca
   Guillermo Weickert

REPRESENTACIONS

   Mercat de les Flors, del 14/12/2006 al 17/12/2006

SINOPSI

El col·lectiu Erre que erre celebra el seu desè aniversari amb Escupir en el tiempo, una obra que combina dansa, música i imatge per parlar-nos i fer-nos reflexionar sobre els canvis i la necessitat que tenim de celebrar-los, la necessitat de senyalar determinats moments de la nostra vida, del nostre futur.
Erre que erre entén el treball en equip com a centre de la seva pròpia identitat: cada projecte significa la formació d'un grup de persones que s'impliquen en la creació d'un nou espectacle. Durant una dècada, artistes de diferents disciplines han estat sempre al costat d'Erre que erre de manera totalment incondicional, aportant altres visions i conceptes que van ajudar a enriquir i arropar les seves propostes, que en un principi eren purament dancístiques.
A Susana Castro, Mª Ángeles G. Angulo, Mario G. Sáez i Teresa Navarrete s'uneixen en aquesta ocasió Maria M. Cabeza de Vaca i Guillermo Weickert, intèrprets i creadors de contrastada capacitat que se sumen a l'univers d'Erre que erre per a deixar la seva empremta i convertir-se en partícips d'una de les seves històries. La inquietant i epidèrmica música de David Crespo i Guim Serradesanferm (Balago) torna a ser la banda sonora que enriqueix la proposta del grup, a més a més de les col·laboracions de Martín Fuks, Myriam Swanson i Dani Nel·lo. L'espai escènic de l'artista Irene van de Mheen situa als personatges en un lloc irreal que mostra el què no es fàcil de veure, allò que gairebé sempre està amagat. El realitzador Guillem Morales, amb la utilització del llenguatge cinematogràfic, ens ofereix una particular visió del què succeeix a l'altre costat, del que no hem pogut contemplar en escena, apropant la mirada de l'espectador a aquest lloc que no ens estava permès observar.
Tot això configura un espectacle en el qual la dansa se contamina d'altres llenguatges i formes d'expressió per arribar a l'espectador.