Flor de Nit

Fitxa tècnica

Títol: Flor de Nit
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Any: 1992
Text: Manuel Vázquez Montalbán
Companyia: Dagoll Dagom
Intèrprets:
   Carme Cuesta (Rosa)
   Carlos Gramaje (Sebastià Reynals)
   Òscar Mas (Quimet)
   Pep Cruz (Gran Thonet, Primo de Rivera)
   Isabel Soriano (Mimi)
   Xavier Ribera-Vall (Arrufat, Alcalde 1992, Milicià)
   Pep Martínez (Patrick, Premsa 1992, Capatàs, Poeta andalús)
   M Josep Besson (COLOMA, Premsa 1992, Dona de la fàbrica, Clienta)
   Núria Mampel (Isadora, Regidora 1992, dona de la fàbrica, Corista, Miliciana)
   Roser Batalla (REMEI- PERIODISTA 1992, Corista, Noia festa)
   Paco Alonso (PAQUITU, Nina, Regidor 1992, Gral. Goded)
   Eugeni Soler (FLAVIO, Regidor 1992, Milicià)
   Clara del Ruste
   Xavier Mestres (PONS, Municipal 1992, Majordom, Client, Policia)
   Juan Antonio Vergel (MADRILES, Municipal 1992, Ex- alcalde, Client, Cambrer "merendero", Comandant Franco)
   Argentina Sosa (ADELAIDA, Premsa 1992, Dona de la fàbrica, Senyora festes, Senyora del "merendero")
   Enric Torné (GIGOLO, Premsa 1992, Capatàs, Client, Senyor del "merendero", Comissari, Milicià)
   Mireia Font (NOI DE LA DINAMITA, Corista, Noia festes)
   Marisa Gerardi (CORISTA, Premsa 1992, Dona de la fàbrica, Noia festes, Miliciana)
   Eva Trullàs (CORISTA, Municipal 1992, Dona de la fàbrica, Noia festes, "Botones", Miliciana)
   Muntsa Rius (DONA, Obrera, Clienta, Miliciana)
   Miquel Periel (REYNALS VELL)
   Victòria Sanz (VEU EN OFF RÀDIO)
   Fulgenci Mestres (MATAMOROS, Premsa 1992, Noi festa, Crupier, Romberg, "Matón")

SINOPSI

Quasi totes les manifestacions artístiques es "fixen" sobre un suport material. La literatura queda "fixada" per sempre sobre el paper del llibre i el cinema s´imprimeix en rotlles de cel.luloide; la música s´enregistra en disc compacte i la pintura es reprodueix amb la fotografia. Però el teatre no. El teatre es fixa en una matèria molt fràgil: la memòria de l´espectador. I, de tant en tant, convé refrescar aquesta memòria. Obrir els calaixos i els armaris del magatzem on dormen els vells personatges i fer-los tornar a sortir a la llum màgica de l´escenari.

Veiem que els vells personatges surten de les seves capses amb l´energia intacta de quan van ser creats. I l´espectador flueix, sense grumolls, a base de retalls, de fragments i de records.

No obstant, Historietes no és tant sols un espectacle per la nostàlgia. També és un punt de reunió de totes les experiències teatrals que s´han anat acumulant al llarg de vint anys; des del consumisme màgic d´Antaviana fins a l´amarga espectacularitat de Flor de Nit. I també és una festa... una celebració amb el públic. I una exhibició. (Sense exhibicionisme no hi hauria teatre.)

Els actors i les actrius que conformen actualment la Companyia, han assolit, al llarg d´uns quants anys de treball conjunt, un nivell altíssim en les técniques del seu ofici: són auténtics actors i actrius de teatre musical. Passen de la paraula a la música sense cap esforç aparent. Ballen, canten i actuen.Emergeixen d´una escena dramàtica de Mar i Cel per capbussar-se alegrement en una verbena de la Nit de Sant Joan, o en una íntima creació de Jaume Sisa. Sobre l´escena, es divideixen i es multipliquen a un ritme vertiginós. Es diverteixen i s´emocionen i ens ofereixen la seva emoció i la seva diversió perquè les fem nostres. Volen traspassar la bateria, vella intenció de tota gent de faràndula, i ficar-se dins del cor del respectable. I, honestament, crec que ho aconsegueixen... i ho diem des de la més absoluta manca d´objectivitat, i des de l´absència d´imparcialitat que sempre ha caracteritzat els pares quan parlen de les seves criatures. Vostès mateixos...

Dagoll Dagom
Abril 1993

Font: dagolldagom.com