Grand Écart
Fitxa tècnica
Títol: Grand Écart
Direcció: Jordi Cortes
Any: 2002
Text: Toni Cots i Jordi Cortés
Intèrprets:
Toni Cots
SINOPSI
Grand Ecart és un espectacle inspirat en Le funambule, de Jean Genet. Un espectacle interdisciplinari on text, imatge i so es relacionen en un espai - en forma de "corredor"-, on l'espectador és testimoni de la tensió existent entre l'artista com a persona privada i l'artista com a projecció pública de la seva pròpia imatge.
Genet ens parla de la solitut atorgada per la presència del públic, sobre la mort als límits de la nit, sobre Déu -de quin Déu parlem?-, sobre el públic que ens permet existir, i sobre l'artista -presa i caçador a la vegada. Aquest "corredor" de Grand Ecart s'inicia en un punt imaginari que no va ni ve d'enlloc -una línia infinita, desesperada i esclatant on treballa i viu l'artista. Amb Baudeleire i Rimbaud, Genet és també un "habitant de la frontera", un dels maleïts "homes de la nit, el carrer i la utopia".
Un passadís, un punt imaginari que no va enlloc, que no ve d'enlloc. Una línia infinita, desesperada. Grand Ecart és una obra que parla de la solitud de l'intèrpret, enfrontat a aquest públic que li permet existir, de la mort, de Déu. De l'artista que és, alhora, presa i caçador.
Amb Grand Ecart, Toni Cots i Jordi Cortés reflexionen sobre les tensions que provoca a l'intèrpret la dualitat privacitat / exhibició, el conflicte entre l'home i l'artista.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Un atractiu muntatge interdisciplinari (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico de Catalunya el 18/7/2002)
Historia de un cuerpo (per Joaquim Noguero, publicat a La Vanguardia el 3/7/2002)
El rigor del cos (per Francesc Massip, publicat a Avui el 3/7/2002)
Grand Écart (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com )