La Bella Helena, Opereta de Jacques OffenbachFitxa tècnicaTítol: La Bella Helena, Opereta de Jacques Offenbach Direcció: Josep Maria Mestres Any: 2001 Intèrprets: Anna Argemí (Helena) Bernat Bofarull (viola) Carlos Gramaje (Aquil·les) David Xirgu (percussio) Eles Alavedra (Àiax I) Elisabet Paz (Minerva) Esther Lozano (Venus) Farran Sylvan (segon violi) Francesca Masclans (Leana) Guillermo Prats (contrabaix) Ira Prat ( Juno) Isabel Soriano (Baquis) Jaume Cortadellas (flauta) Jaume Giró (Menelau) Jordi Llordella (Euticles) Jorge Rentería (trompa) Lluís Vidal (direcció i piano) Lola Bou (Partenis) Mark Friedhoff (violoncel) Miquel Cobos Torné (Àiax II) Olvido Lanza (concertino) Pep Anton Muñoz (Calcas) Ricardo Casero (trombo) Toni Viñals (Filocom) Xavier Figuerola (clarinet) Xavier Ribera-Vall (Agamenó) Xavi Mira (Paris) Xavi Sabata (Orestes) Miquel Fernández SINOPSIAquesta és la història d'una dona que va ser la joguina dels déus, el premi d'un concurs de bellesa organitzat per unes deesses capricioses per passar l'estona amb un jove i atractiu pastor; el retrat d'una dona-objecte sobre la qual pesa "la mà de la fatalitat" Però també, i segons com es miri, la crònica de la revolta d'una dona insatisfeta, infeliçment casada amb un home per qui sent un profund disgust. "Ens fa falta l'amor !" Aquest és el crit de guerra --i que valgui la paradoxa-- de la bella Helena. La parentela de la bella Helena, Menelau, Agamemnó, Aquil·les, Orestes i els dos Àiax, gloriosos herois homèrics, són aquí les caricatures d'uns homes que només saben jugar i fer la guerra; uns reis imbuïts d'una noblesa ridícula que avorreix sobiranament la bella Helena. Enmig d'aquest estat de somnolència, Helena serà sacsejada per l'amor El pastor del concurs, en realitat el príncep Paris, apareixerà reclamant el seu premi. I serà molt insistent. La trama de La bella Helena s'esdevé en una Grècia antiga i mítica, però Offenbach aprofita les grotesques trifulgues dels seus protagonistes per parodiar l'alta societat del París de la seva època. El París de mitjan segle XIX, imperialista, ple d'autosatisfacció, que fa córrer rius de tinta i de xampany, que bull d'agitació, però que reprimeix les passions sota la façana exigida per la moral burgesa i l'opinió pública. Avui, quan encetem el segle XXI, La bella Helena es manté, com sempre, eternament jove. La música d'Offenbach, una música que ens allibera, que ens fa volar, que ens fa córrer xampany per les venes (o cava, si ho preferiu), ens encomana, gairebé d'una manera física, l'alegria de viure. Ara i aquí el beau monde satiritzat per Offenbach, Meilhac i Halevy no és el mateix, però els seus trets distintius es mantenen vius en el que ara anomenem la jet set. La premsa rosa, la televisió, la ràdio, internet ens bombardegen a totes hores amb els darrers amors o desamors dels membres més destacats (o no!) de la reialesa, la política, la banca, la moda, l'espectacle... Per sort, de moment, aquestes efervescències amoroses no han estat la causa de cap guerra! Bé, hi ha algun cas recent que podria desmentir aquesta afirmació. JOSEP MARIA MESTRES juliol 2000 Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...El glamour del espectáculo (per María José Rague, publicat a El Mundo el 26/1/2001) Un clàssic d'Offenbach incombustible (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico de Catalunya el 22/1/2001) Cuerpo de diosa incorrupto (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 19/1/2001) La Grècia esbojarrada (per Xavier Cester, publicat a Avui el 19/1/2001) |
   |
 |