La casa dels cors trencats

Fitxa tècnica

Títol: La casa dels cors trencats
Direcció: Josep Maria Mestres
Any: 2009
Text: Bernard Shaw
Intèrprets:
   Carme Fortuny
   Anna Ycobalzeta
   Pep Cruz
   Sílvia Bel
   Carme Elias
   Artur Trias
   Abel Folk
   Pep Anton Muñoz
   Santi Ricart
   Carles Sales

REPRESENTACIONS

   Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, del 9/5/2009 al 21/6/2009

SINOPSI

Hi ha textos que no te'ls acabes, textos on sempre hi descobreixes coses noves, nous significats, nous camins per encetar: La casa dels cors trencats n'és un. Crec que Bernard Shaw és un dels autors més grans de la història de la literatura dramàtica, un dels més brillants, dels més profunds, dels més compromesos. El seu és un teatre fet amb personatges magnífics i entranyables, situacions potents, sensibilitat a flor de pell, frases brillants… però, sobretot, és un teatre d'idees, de conceptes: un teatre profundament ètic. I, a més, domina com molt pocs -d'abans i d'ara- els mecanismes de la comicitat. Què hi feia aquí amagat tant de temps, esperant-nos? A La casa dels cors trencats Bernard Shaw parla de moltes coses: de la pèrdua de la innocència de tota una societat que s'enfronta a la Primera Guerra Mundial, dels perversos mecanismes de funcionament de l'economia capitalista… però, sobretot, parla d'éssers humans que busquen desesperadament trobar un sentit a les seves vides. Per a uns es tracta d'estimar o de ser estimats, per a d'altres de fer diners, per a uns pocs d'aconseguir-los robant o fent trampa… i, per a la majoria, d'apaivagar el desassossec, de deixar passar la vida tot esperant que alguna cosa forta, excitant, perillosa, els faci sentir vius de debò. Al final del pròleg de La casa dels cors trencats Bernard Shaw justifica el seu silenci durant el primer gran conflicte bèl·lic mundial adduint que «en temps de guerra el poeta és una amenaça militar més gran que el verí, l'acer o el trinitrotoluè», eines i armes que el vell capità Shotover, protagonista de La casa dels cors trencats, manejaria de grat en les seves fantasies de destrucció d'un món corromput. Sortosament, el silenci del poeta Shaw va durar poc, i la resposta fou la peça que avui veureu i, espero, gaudireu. Shaw està a punt de disparar. Us voleu deixar trencar el cor? Crec que puc assegurar-vos, sense por d'equivocar-me gaire, que després, quan el torneu a recompondre, us sentireu molt millor.
Josep Maria Mestres