La ópera de cuatro cuartosFitxa tècnicaTítol: La ópera de cuatro cuartos Direcció: Calixto Bieito Any: 2003 Text: Bertolt Brecht i Kurt Weill Intèrprets: Boris Ruiz Carles Canut Carme Sansa Cecilia Rossetto Chantal Aimée Dagmar Lüderitz Javier Gamazo Lídia Pujol Mercè Álvarez Mingo Ràfols Miquel Gelabert Nacho Vidal Roser Camí Daniel Klamburg (Ede i Filch) Joe Luciano (Jakob (gira europea)) Santi Pons SINOPSILa ópera de cuatro cuartos va ser escrita i escenificada el 1928 i va suposar el primer i més gran èxit comercial de Bertolt Brecht i Kurt Weill. A partir d'aquell moment va esdevenir una de les obres més importants del segle XX. Seria impossible d'entendre el que ha suposat tot el teatre musical posterior sense la influència de La ópera de cuatro cuartos i dels seus creadors. Sense anar més lluny, el musical americà i per extensió europeu va estar íntimament relacionat amb el treball de Weill, contaminant-se recíprocament abans i després de la mort d'aquest. ¿Quines varen ser les raons d'aquest èxit colossal que la vida va regalar a Weill i Brecht? Sabem que el procés de creació d'aquesta peça va ser casual, caòtic i en els seus començaments, infructuós. Sabem que va patir uns assaigs catastròfics, on van acabar desertant alguns dels seus principals actors. Fins i tot hi va haver retalls i afegits fins la mateixa nit de l'estrena: és ben conegut que Weill i Brecht incorporaren la immortal cançó de Mackie el navaja al darrer moment. Crec que el llibret de La ópera de cuatro cuartos pertany a una època en què Bertolt Brecht estava «cercant» la seva pròpia manera d'entendre el món i el teatre. Però encara no havia caigut en l'ortodòxia comunista de la seva obra posterior. Parafrasejant a Picasso, «una obra d'art acabada està morta». Potser per la seva condició d'obra, al meu entendre, inacabada, el seu llibret és tan sorprenent. Prostitutes, delinqüents que semblen honorables burgesos, com acabats de sortir d'una representació de qualsevol gran teatre d'òpera, policies corruptes i miserables captaires retraten aquesta societat de la que podríem dir: «la vida es una òpera de tot a cent». Si a tot aquest univers li afegim la fascinant i seductora música de Kurt Weill, una barreja d'estils des del cabaret a la música culta, satiritzant la gran òpera, trobarem els motius pels què La ópera de cuatro cuartos és una de les grans fites del teatre del segle XX, i per mèrits propis arriba a la categoria de clàssic. Calixto Bieito Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...Un regalo envenenado (per Javier Pérez Senz, publicat a El Pais el 27/6/2002) La tómbola del sálvese quien pueda (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 27/6/2002) Reflex de les misèries socials (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico de Catalunya el 27/6/2002) Rifar-se de Brecht (per Francesc Massip, publicat a Avui el 27/6/2002) La rifa musical (per Xavier Cester, publicat a Avui el 27/6/2002) La ópera de cuatro cuartos (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com ) Cecilia Rossetto 'resisteix' des de l'escenari del Romea (per diaridebarcelona.com, publicat el 5/12/2002) Cecilia Rossetto 'resisteix' des de l'escenari del Romea (per diaridebarcelona.com, publicat el 5/12/2002) "Mackie, el navaja" es passeja pel Lliure (per diaridebarcelona.com, publicat el 5/11/2002) "Mackie, el navaja" es passeja pel Lliure (per diaridebarcelona.com, publicat el 5/11/2002) El conflicte entre cultures puja als escenaris del Grec (per diaridebarcelona.com, publicat el 29/6/2002) El conflicte entre cultures puja als escenaris del Grec (per diaridebarcelona.com, publicat el 29/6/2002) El Hamlet de Brook arriba al Grec (per diaridebarcelona.com, publicat el 28/6/2002) Avui s'estrena "Extinció" del director polonès Kristian Lupa (per diaridebarcelona.com, publicat el 27/6/2002) Sergi Belbel i la ciutat de Nova York protagonitzen les estrenes d'avui (per diaridebarcelona.com, publicat el 26/6/2002) |
  |
 |