La Soga

Norman, ajudat per Philip, assassina a Harry, un amic comú. Philip Edwards és de caràcter feble. Norman Bates (amb el nom ens remet a l'assassí de “Psicosis”) és de caràcter dominant. Per demostrar-se la seva superioritat, Norman, organitza un sopar per influir en cadascun dels convidats abans de desfer-se del cadàver que s'amaga en una arca que servirà de taula per als comensals. Al pare de Harry li entrega uns llibres que lliga amb la soga que minuts abans ha envoltat el coll d'en Harry. Procura que la xicota d'en Harry reprengui la seva anterior relació amb en George. El tema de conversa amb el tutor és la justificació de matar algú.

L'obra de Patrick Hamilton (“The Rope”) i adaptada per Manuel Dogar posa de manifest una contradicció: una persona amb una educació privilegiada és capaç de justificar un acte atroç. La seva posició social li permet creure que està per damunt del bé i del mal. Per això pot decidir qui mereix viure i qui no. De res serveix el coneixement dels defectes més execrables ni les normes bàsiques de la moral. La seva supèrbia el du a matar.

Conegut l'assassí des d'un principi, el pes de la trama recau en el joc del gat i la rata; quines pistes deixa el culpable per a què l'enxampin. Els actors encarregats de dur l'obra endavant resulten irregulars, poc creïbles. La representació remunta amb l'aparició del contrapunt de Norman, Roger Thornhill (Chema Muñoz), però ja és massa tard per enganxar al públic amb la intensitat que aquests plantejaments de flashback necessiten.