La XarxaFitxa tècnicaTítol: La Xarxa Direcció: Josep Maria Mestres Text: Joan Brossa Intèrprets: Sílvia Bel Maife Gil Pau Miró Víctor Pi REPRESENTACIONSEspai Brossa, del 16/2/2005 al 27/3/2005SINOPSITristany i Isolda, resten fidels a l'amor que senten l'un per l'altre i podem intuir que llur mort, en plena lluita, i més enllà de consideracions transcendentals i generalitzadores, ha tingut, si no un sentit, sí, almenys, una raó vàlida. Senyors, ¿us plau de sentir un bell conte d'amor i de mort? És de Tristany i d'Isolda la reina. Escolteu com amb gran joia, amb gran dol s'amaren, després ne moriren un mateix dia, ell per ella, ella per ell. Així comença El romanç de Tristany i Isolda, un poema “salvatge” protagonitzat per herois, per homes i dones més propers als semi-déus que als éssers humans. I La xarxa de Joan Brossa és una revisitació d'aquesta apassionada història d'amor involuntari i irresistible. Com Bédier, com Wagner, com tants d'altres abans -i, de ben segur, després- Brossa s'endinsa en les peripècies d'aquests éssers d'excepció abocats a un tràgic destí per la fatalitat de l'amor. A La xarxa, però, enlloc d'herois hi trobem oficinistes, burgesos i petits empresaris. El mar i el bosc són substituïts per una ciutat, que és Cornualla però també és Barcelona. No hi ha cap beuratge que provoqui l'encantament. L'amor neix, sense cap altre ajut que la seva pròpia força, com una revolta alliberadora dels protagonistes enfront de les actituds porugues i conservadores dels que, presumiblement, tenen poder de decisió sobre les seves vides. La guerra també hi és, però aquí les batalles no són heroiques, si és que mai ho han sigut... Brossa continua essent perfectament reconeixible. Hi trobem el seu “realisme poètic”, el seu gust per l'abstracció, el seu amor per les frases fetes, la seva sornegueria... Tradició i avantguarda. Transcendència i sentit de l'humor... La sentència més èpica al costat de l'expressió més genuïnament menestral. Però a La xarxa ens apareix un Brossa més líric que mai. És parlant d'amor i des de l'amor que el poeta explora el llenguatge; enriquint-lo, embellint-lo, reinventant-lo... A en Brossa li agradava molt Wagner, de fet va néixer al carrer que porta el seu nom. Wagner és un artista que s'expressa amb gran eloqüència i, en aquest aspecte, passa per damunt de les desil·lusions. (...) Que ens agradi Wagner és degut a allò de “Sempre vols el que no tens”, deia. I, qui és que no vol el que no té...? Per això ens agrada Wagner, per això ens agrada Brossa, per això ens agrada el teatre... I per això, com Tristany i com Isolda, aspirem “obstinadament” a la plenitud, a la felicitat. Josep Maria Mestres Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...Sílvia Bel i 'La xarxa' de Brossa (per Jordi Coca, publicat a Avui el 20/2/2005) Delicioso concierto brossiano (per Joan-Anton Benach, publicat a La Vanguardia el 20/2/2005) Per què s'amaga a Brossa? (per Francesc Massip, publicat a Avui el 19/2/2005) Una obra inèdita de Joan Brossa (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico el 18/2/2005) |
     |
 |