La plaça del Diamant

Joan Ollé ha posat dalt de l'escenari una excel·lent adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda La Plaça del Diamant. Vint-i-cinc anys després que Mercè Rodoreda acceptés l'adaptació teatral de la seva obra, la il·lusió de l'escriptora barcelonina s'ha fet realitat. La Plaça del Diamant, escrita el 1962, narra la història d'una noia, a qui diuen Colometa , que viu els desastres de la Guerra Civil espanyola al barri de Gràcia de Barcelona. Un personatge, tres noms i tres actrius. La Natàlia a la infantesa (Mercè Pons), Colometa quan coneix a en Quimet (Rosa Renom), i Senyora Natàlia (Montserrat Carulla) al casar-se amb l'Antoni, després de morir el seu primer marit.

Mercè Pons encarna a la perfecció la innocència i la il·lusió de la jove Natàlia, amb uns ulls ben oberts que miren al cel, amb unes ràpides paraules que ens revelen la joventut, i amb un vestit blanc que ens mostra la innocència de la jove Colometa. Rosa Renom, qui representa la Colometa madura, expressa amb cruesa els entrebancs, la tristor i el malestar de la maduresa i de la guerra, sense deixar enrere els seus habituals personatges tristos i malaguanyats. Montserrat Carulla encarna la vellesa, la Senyora Natàlia, amb lentes paraules que mostren la calma d'un personatge experimentat, cansat, escèptic potser. Tres interpretacions excel·lents que ens mostren les passions humanes, l'evolució d'una dona barcelonina, i les penúries de la guerra.

L'escenografia és ben austera. Tres bancs de carrer sobre un terra neutre. Darrera, l'ombra d'una escala i de la barana d'un terrat. Una línia de bombetes de colors sota la barana mostra la festivitat de La Plaça del Diamant. A jutjar per l'ambientació, es podria tractar d'una plaça qualsevol, però hi ha un element que la fa inconfusible: la Colometa.

La banda sonora, creada pel cèlebre compositor i intèrpret Pascal Comelade, té un paper força significatiu en l'obra. La música de diumenge a la tarda, de la festa major, les cançons de bressol o de joguines, o bé l'himne de la República, són exemples de l'ambientació musical de La Plaça del Diamant, que ens situa als moments clau de la vida de la Colometa.

La història de la Colometa escrita per la consagrada escriptora catalana, l'austera però significativa escenografia, l'encertada banda sonora i, sobretot, l'excel·lent interpretació de les tres actrius, embadaleixen a un púbic silenciós, bocabadat i plenament emocionat, que compensa a les actrius i al director amb forts, sincers i interminables aplaudiments.

La Plaça del Diamant es representa al Teatre Borràs de Barcelona del 7 de setembre fins el 28 de novembre del 2004 dins de la programació del Fòrum Ciutat.