Lo cor de l'home és una mar
Fitxa tècnica
Títol: Lo cor de l'home és una mar
Direcció: Teresa Vilardell
Any: 2002
Text: A partir de textos de Jacint Verdaguer
Intèrprets:
Angels Blasco (Oboe)
Bruno Oro
Eva de Luis
Ferran Anglí (Oboe)
Fina Rius
Magdalena Barrera (arpa solista de l'orquestra Nacional de Catalunya)
Pep Miràs
Pere Arquillué
SINOPSI
Verdaguer és, abans que cap altra cosa, el poeta. «Lo cor de l'home és una mar, tot l'univers no l'ompliria» són els versos de Verdaguer que condensen més perfectament l'esperit romàntic del segle XIX i l'essència de la universalitat que ens el fa actual i un clàssic.
I el poeta és qui crea els mons, el paisatge, els mites. De bon primer, el poeta pinta els colors d'un paradís que és el paisatge de la infantesa. Els éssers alats i la poesia habiten aquest primer paradís líric, i Verdaguer aplega els amics al voltant d'aquesta natura harmònica. S'inicia el viatge. El paisatge creix fins a fer-se mític i ciclòpic, però no és prou per a mostrar la voluntat de l'home que anhela ascendir fins a l'origen de la poesia i de l'amor. El jo s'imposa en la seva necessitat d'absolut i topa amb les grans estructures del país. Coneix la revolta. Enmig de la solitud i de les traïcions només la poesia alimentarà la voluntat de viure. Verdaguer, després del viatge, ha construït la llengua i la poètica més poderosa del segle XIX.
La veu essencial de Verdaguer ocupa i crea el gran espai escènic. La veu esdevé coral i depassa els límits de la circumstància històrica coetània del poeta, i la nostra pròpia i actual circumstància històrica, per a fer-se imprescindible en la construcció fonamental de la individualitat. Aquest és sempre el gran repte. Lo cor de l'home és una mar entoma el repte i s'arrisca a endinsar-se en l'essència d'aquesta veu que ha esdevingut fonamental per a l'existència d'una bona part de la literatura contemporània. Des de la senzillesa provar de dir allò fonamental del poeta: el poema; ocupar, amb la poesia, el temps de les efemèrides i aspirar a deixar només el lleu pòsit, l'ombra estantissa, de la paraula dita amb força. També aquest és el repte. Tenim, però, la seguretat de la veu forta d'un home fort que ens justifica el risc i la gosadia. Sempre polièdric, Verdaguer, doncs, ocupa l'espai amb la força dels clàssics. Verdaguer és, abans que cap altra cosa, el poeta.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Tornar a Verdaguer (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico de Catalunya el 3/5/2002)
Lo cor de l'home és una mar (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com )
La poesia de Jacint Verdaguer, al TNC (per diaridebarcelona.com, publicat el 22/4/2002)