teatre nacional

teatrenacional.com Web
teatrenacional.com > Llistat d'obres de teatre > MESTRES ANTICS



Mestres antics


Fitxa tècnica


Títol: Mestres antics
Direcció: Xavier Albertí
Any: 2003
Text: Thomas Bernhard
Intèrprets:
   Boris Ruiz
   Carles Canut
   Mingo Ràfols

REPRESENTACIONS

   Teatre Romea, del 31/5/2005 al 19/6/2005

SINOPSI


Mestres Antics és una obra que combina i barreja dissertacions al voltant dels conceptes més elevats de la vida i l'art amb les coses més petites del nostre tedi diari. Una obra en què la música de Mozart i els lavabos de la sala de concerts s'igualen, un trist vigilant de museu rep més elogis que Mahler, on Goya i Velázquez fracassen i un Rembrandt no és res més que una caricatura. Una obra on es qüestiona fins a les darreres conseqüències la visió que tots hem assumit com a vàlida i estàndard de l'estat, de l'educació, de la política, de la filosofia i de l'art.



Mestres antics és una de les últimes grans obres de Thomas Bernhard i la més radical. En aquesta obra, Thomas Bernhard és més Thomas Bernhard que mai.

L'agudesa del seu pensament i de la seva visió del món, caracteritzada per un sentit crític sense concessions, arriben en aquest text al seu màxim de brutalitat, al paroxisme. Reger, crític filosofico-musical del Times, ha citat el filòsof Atzbacher al Kunsthistorisches Museum de Viena per fer-li una insospitada proposta. Atzbacher arriba una hora abans per observar com Reger contempla a la Sala Bordone L'home de la barba blanca, de Tintoretto, costum que fa trenta-sis anys que practica dia sí dia no, i durant aquest espai de temps recorda les paraules que el crític li va transmetre el dia anterior.

Mestres Antics és una obra que combina i barreja dissertacions al voltant dels conceptes més elevats de la vida i l'art amb les coses més petites del nostre tedi diari. Una obra en què la música de Mozart i els lavabos de la sala de concerts s'igualen, un trist vigilant de museu rep més elogis que Mahler, Goya i Velázquez fracassen i un Rembrandt no és res més que una caricatura. Una obra on es qüestiona fins a les darreres conseqüències la visió que tots hem assumit com a vàlida i estàndard de l'estat, de l'educació, de la política, de la filosofia i de l'art. Una obra destructiva pensada per construir, una obra on la distorsió hiperbòlica del nostre món ens retorna la nostra veritable imatge: un ramat de bens embadalits deambulant pels passadissos d'un museu admirant de manera crèdula les obres dels anomenats mestres antics que hi ha penjades a les parets.

Mestres Antics va ser a Àustria, com tota l'obra de Bernhard, un escàndol d'una dimensió molt més gran de la que nosaltres aquí podem suposar. L'acusació de col·laboracionisme de l'Estat Austríac amb el partit nazi, un veritable tabú a Àustria, que apareixia a l'obra de teatre La plaça dels herois, va ocasionar reiterades manifestacions davant del teatre per demanar la prohibició de l'obra. Gràcies a aquests episodis i a molts altres d'aquest estil, entre els quals es compta la publicació de la novel·la Mestres Antics, Bernhard es va convertir en un veritable perill per a Àustria i, amb la prohibició de la representació i publicació de les seves obres al seu país que l'autor va exigir en el seu testament, finalment també en la seva vergonya inesborrable.

A pesar de la insistència de l'autor a atacar sistemàticament la seva Àustria natal, al llarg de la seva obra aquesta Àustria acaba convertint-se en una metàfora d'Europa i de la seva ruïna. Quan Bernhard parla d'Àustria, també està parlant de tota la vella Europa, que segons ell viu submergida en un imparable procés de decadència. Muntar Bernhard a Barcelona, on ha estat molt poc representat, em sembla una cosa vital per a la nostra sanitat. S'hauria de llegir o veure representat Thomas Bernhard per prescripció facultativa, com qui fa una revisió anual.

Xavier Albertí

Font: teatrebcn.com


La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...


Llegir aquestes crítiques de Mestres antics

El Romea reposa Mestres antics (per Marçal Lladó, publicat a laMalla.net el 31/5/2005)
El gargall a l'espill (per Francesc Massip, publicat a Avui el 13/9/2003)
Un gran Bernhard i un gran Canut (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico el 11/9/2003)
Mestres antics

Mestres antics

Mestres antics

Mestres antics


 Dubtes, comentaris, correccions, suggeriments? info@teatrenacional.com. Llegir el nostre disclaimer.