Mort a Venècia
Fitxa tècnica
Títol: Mort a Venècia
Direcció: Mingo Ràfols
Intèrprets:
David Soro
Duviel Agredo
Janine Dahl
Marta Bou
Neus Merlos
Ramon Gisbert
Víctor Rodrigo
SINOPSI
Gustav Von Aschenbach, l'artista, està en crisi. Ha arribat a un carreró sense sortida i les seves obres d'art han perdut gas, igual que la seva salut. Aschenbach ha perdut el seu camí i ha entrat en un cercle viciós d'autoexigència i sequera creativa del qual no veu sortida. Un dia, vagant pels voltants d'un cementiri, la figura d'un home misteriós i exòtic crida la seva atenció. Accionat per un estrany ressort, Aschenbach s'adona que ha de viatjar, al Sud, lluny, per trobar nous estímuls i un millor clima per a la seva maltractada salut.
L'arribada d'Aschenbach a Venècia no resulta molt agradable. Es troba amb un individu repulsiu, que vol aparentar la meitat dels anys que en realitat té, i que arremet contra ell de manera grollera i desagradable; un gondoler s'entossudeix en dur-li al Lido contra la seva voluntat i, en arribar a la seva destinació, el clima és humit i nuvolós en excés. Potser Venècia no ha estat una bona elecció al cap i a la fi...
Tot canvia amb l'aparició de Tadzio, un adolescent de gran bellesa, acompanyat de la seva mare, una aristòcrata, i la seva germana menor. La curiositat i simpatia inexplicables d'Aschenbach envers el noi es van tornant en sorpresa, admiració, afecte i, finalment, amor. Però no es tracta d'un amor físic, sinó d'una passió per la bellesa encarnada en el noi, en comprovar que la bellesa pot existir per si mateixa, sense ser producte d'un càlcul fred i detallat, i que pot inspirar de nou el seu art.
L'excitació d'Aschenbach per Tadzio genera seriosos dubtes a l'artista sobre la conveniència de quedar-se a Venècia. Tot allò en què ha basat la seva vida i el seu treball s'està desfent a poc a poc a mesura que passen els dies i observa el noi cada vegada amb major devoció. Sense saber-ho, la Mort impedeix la seva marxa i el va conduint a un final anunciat. «Tot aquell que ha contemplat la bellesa, està ja consagrat a morir», afirma. La Mort, símbol de destrucció, malalties i fatalitats que esclavitzen el món, s'encarrega d'acabar també amb tot aquell que s'atreveix a buscar la bellesa, a trencar amb l'establert, a preferir la passió a la raó. De la mateixa manera, Tadzio, l'ésser pur i intocable, objecte d'admiració d'Aschenbach, cau del seu pedestal i mostra la seva faceta humana i sensible, humiliat amb la cara enfonsada a la sorra de la platja, en el mateix moment en què l'artista exhala el seu últim sospir.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Mort a Venècia (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com )