Morts sense sepultura

Fitxa tècnica

Títol: Morts sense sepultura
Direcció: Joan Guaski (Guasch)
Any: 2005
Text: Jean-Paul Sartre
Intèrprets:
   Martha Carbonell (Pellerin)
   Xavier Serrat (Landrieu)
   David Font (Clochet)
   David Segú (Henri)
   Marc Parejo (François)
   Mia Castellví (Sorbier)
   Emili Pere (Jean)
   Anna Garcia (Lucie)
   Josep_maria Lorente (Canoris)

REPRESENTACIONS

   Guasch Teatre, del 8/2/2005 al 6/3/2005

SINOPSI

Guasch Teatre proposa aquesta obra en resposta a la inquietud social generada pels recents esdeveniments. Un cop més hem de dir PROU! a fets quotidians que per desgracia tenen lloc a molts països: les tortures, les violacions, les discriminacions sexuals o de qualsevol altre tipus... malgrat tot encara tant vigents.

Joan Guaski es va decidir a dur a terme aquest muntatge arran d'unes imatges que va veure a la televisió sobre les tortures infringides als presoners iraquians. Va pensar que havia de mostrar la seva repulsa i denunciar-ho de la millor forma que ho sap fer, amb una obra de teatre a l'abast de tothom amb la col·laboració de l'Institut de Drets Humans de Catalunya .

“Morts sense sepultura” de Jean Paul Sartre es va interpretar fa vint-i-set anys per la companyia de teatre Trup 69 amb el suport del Grup cristià de drets humans. Qui havia de dir que desprès de tant de temps encara estaria de plena actualitat: la tortura avui encara és un fet, tenim consciència d'això?

El teatre com a manifestació cultural ha de denunciar els abusos que es cometen a tots els àmbits de la societat: en nom de la guerra, la religió, la raça o la creença. Fins on pot arribar l'home quan es troba davant del seu límit?

Argument:

“Morts sense sepultura” és una reflexió dramàtica entorn el sentit de la existència humana.

G
Es troben cinc presoners (Lucie, Henri, Canoris, Sorbier i François) tancats a unes golfes, a l'aula d'una escola... o a qualsevol altre lloc. A sota, uns milicians (Landrieu, Clochet, Pellerin i Capural) els sotmeten a tortures a cada un per separat per aconseguir informació sobre el lloc on està amagat el seu cap. A diferència dels seus companys assassinats una estona abans, a ells els deixen algunes hores per pensar sobre les pròximes tortures i la seva execució. Per reflexionar sobre ells mateixos a la llum d'una mort inevitable. Reclutats entre quatre parets on ja no poden ser útils a aquells amb els quals abans es van barallar colze amb colze. Ells no tenen res que amagar, ja que en realitat no saben l'amagatall del seu cap. L'arrest de Jean, el seu cap, canvia completament la situació inicial i posa en tela de judici el valor d'aquesta mateixa autenticitat.

Al morir s'esfumen les seves preocupacions que ahir els hi semblaven tant importants: Cada un es retroba amb els seus propis pensaments sobre la fi inevitable. Què potser hagués estat més suportable, si haguessin tingut èxit o haguessin mort en l'acció.

Joan Guaski ha fet una versió de l'obra de Sartre acomodant-la a les necessitats d'avui en dia. Apropant el text i els personatges a un muntatge intemporal.