Nora
Fitxa tècnica
Títol: Nora
Direcció: Jordi Pons
Any: 2007
Intèrprets:
Pepo Blasco
Ester Bové
Esperança Doy
Pep Miràs
Jordi Puig "Kai"
Gemma Sangerman
REPRESENTACIONS
Sala Muntaner, del 7/3/2007 al 8/4/2007SINOPSI
Nora, una dona fidel que estima profundament el seu marit (Torvald Helmer) es troba en greus dificultats financeres a resultes de haver dut a Itàlia al seu marit sense recursos, per guarir-lo del mal que el consumia. S'endeuta d'amagat seu i, amb grans sacrificis, paga a terminis, tot estalviant del que li dóna el marit per les despeses domèstiques, i per ella mateixa. A fi d'obtenir una garantia de crèdit, ha falsificat la signatura del seu pare moribund. Per un seguit d'atzars, el seu marit, esdevingut director de banc, acomiada al creditor (Nils Krogstad) empleat seu, a causa d'irregularitats comeses. Aquest fa xantatge a Nora per obtenir que el marit revoqui la decisió. Nora no hi reïx. El creditor, llavors, destapa l'entrellat al marit, defensor inflexible de la integritat moral. En el món ibsenià, mai no manca un o altre defensor de la vella moral puritana, oficialment brandada per la societat. Qui s'hi oposa per manca de prejudicis percep sempre, en si mateix, la condemna. En una escena memorable, Torvald topa amb la resistència de la seva dona. Considera el gest generós de Nora un acte indigne - per molt que li hagi salvat la vida - per raó de la incorrecció formal. Torvald en treu un pretext per dictar a Nora noves condicions d'esclavatge. Si tot d'una l'havia considerat una nina frívola i inconscient, ara pretén tractar-la com una esclava insubmisa, que solament obtindrà el perdó a través de la humiliació. Arriba una segona carta del creditor. Persuadit a escriure-la per una amiga de Nora (Kristine Linde), que vol refer la seva vida amb ell, s'excusa de la carta anterior i restitueix el crèdit. Davant aquest imprevist, Torvald canvia del tot i es manifesta disposat al perdó: jutja un mateix acte de manera completament diferent, d'acord amb les conseqüències. Torvald proposa a Nora de tornar a la situació de partida en aixecar-se el teló; s'acontentarà amb accentuar la vigilància paternalista. És en aquest punt quan Nora es revolta. Li comunica la seva decisió de deixar definitivament la casa i de refer la seva vida, de realitzar-se, sense importar-li els sacrificis, en la mesura que obtindrà una completa independència.
Extracte de HISTÒRIA DEL TEATRE de Vito Pandolfi
Edició de l'Institut del Teatre