Novecento, el pianista de l'oceà
Fitxa tècnica
Títol: Novecento, el pianista de l'oceà
Direcció: Fernando Bernués
Intèrprets:
Agustí Fernández (Enric García)
Jordi Bosch (Tim Tonney)
nou-cents_nen:_enric_garcia_/_gerard_torres_/_ferran_vilajosana
SINOPSI
« Ell deia: No estàs fotut del tot mentre tinguis una bona història i algú a qui explicar-li «
NOVECENTO, El pianista de l'oceà explica la vida d'un pianista excepcional, anomenat Novecento, nascut en un vaixell - el Virginian -,que recorre, a principis del segle XX, les rutes entre Amèrica i Europa, en un ambient on es barregen milionaris, vividors i immigrants. Criat per mariners, Novecientos mai ha baixat d'aquest vaixell. Encara més, ni tan sols té papers que l'identifiquin. Novecientos no existeix per al món: no hi ha ciutat, parròquia, hospital, presó o equip de futbol, que tingui escrit el seu nom enlloc. No té pàtria, no té data de naixement, no té família: oficialment no ha nascut mai: Només té la seva música. Una música tan sensacional com la seva mateixa història.
NOVECENTO El pianista de l'oceà és una història sobre el desarrelament, sobre la immigració, sobre l'amistat. Però, per damunt de tot, és una història sobre la música, el seu significat, sobre el que li passa a qui la toca i el que produeix a qui l'escolta. La mateixa estructura literària del text està esquitxada d'uns esquemes que combinen moviments musicals. Ritornellos, fugues, melodies, es van succeïnt durant el relat, configurant el suport formal del tema de la història: la música. En definitiva, es tracta d'una història sobre un pianista, explicada per un trompetista sense gaire talent, perduts tots dos en mig de la música del mar.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Novecento (per Andreu Sotorra, publicat a andreusotorra.com )
"Novecento" o l'home i la música al Poliorama (per diaridebarcelona.com, publicat el 27/1/2001)