Obra vista

Fitxa tècnica

Títol: Obra vista
Direcció: Jordi Prat
Any: 2005
Text: Jordi Prat
Intèrprets:
   Oscar Intente (Paleta 1)
   Jordi Banacolocha (Paleta 2)
   Marc Rodríguez (Ell)
   Àngels Molner (Ella)
   Rubén Ametllé (Transvestit)
   Jordi Vidal (Nen 1)
   Jordi Llordella (Nen 2)
   Muntsa Alcáñiz (Fum de dona)

REPRESENTACIONS

   Sala Beckett, del 19/1/2005 al 6/2/2005

SINOPSI

L'escriptura d'Obra vista va néixer a partir de preguntes: Per què fer teatre? Quin teatre fer? Per dir què? Després de sis anys donant-hi voltes, la resposta, per ara, és la següent: per recordar. Per recordar que puc estimar, que puc odiar, que puc riure, que puc matar, que puc ser feliç, que puc mentir, que puc morir, que no seré mai més qui vaig ser, que no sóc qui voldria ser, que el temps passa... En definitiva, per a mi, l'art és recordar qui sóc, recordar qui som.
Dins d'aquesta necessitat del record individual apareix, òbviament, la del record col·lectiu. El franquisme va silenciar la guerra civil. La transició va silenciar el franquisme. La democràcia ha silenciat la transició. Quin futur ens espera amb tant d'oblit? Una altra guerra?
Recordar la mort. Recordar la vida. Recordar la innocència. Recordar la guerra. Recordar el silenci. Recordar l'oblit.
Recordar bé és un exercici d'humilitat, és un acte d'amor, és un acte de generositat, de vegades cruel, cap a un mateix.
Obra vista intenta transmetre un sentiment. Intenta aconseguir en teatre aquelles paraules (per a mi magistrals) d'Antonio Machado que diuen que “en poesía hace falta que quede oscura la historia pero clara la pena”. Obra vista pretén això, transmetre “una pena”. La de l'emoció del record. La de l'impacte del record.
Obra vista pretén crear un espai escènic per al record. Pretén generar en l'espectador emocions visuals, sonores, mentals... que el portin cap a aquest territori: el de la necessitat de recordar. Una necessitat que massa sovint deixem per a demà per la manca de temps.
Obra vista és un espectacle que s'emmiralla, tot i la distància i les diferències, en el lorquià “teatro bajo la arena”. Però en aquest cas l'espai poètic es un senzill mur d'obra vista inscrit en la memòria de cadascú.

La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...

Llegir aquestes crítiques de Obra vista
Per no cedir davant l'oblit (per Núria Sàbat, publicat a El Periódico el 25/1/2005)