Pària

Fitxa tècnica

Títol: Pària
Direcció: Jaume Melendres
Any: 2009
Text: Tomàs Pladevall
Intèrprets:
   Carles Arquimbau
   Enric Arquimbau

REPRESENTACIONS

   Espai Brossa, del 6/3/2009 al 12/4/2009

SINOPSI

Una estança molt senzilla en una casa de camp. Fa un calor sufocant. La casa està aïllada. Nombre mínim d'actors, decorat reduït a la mínima expressió, elements escènics essencials. Característiques aquestes del teatre de Strindberg de caire psicològic. “Paria -diu Josep Palau i Fabre- obra de forta tensió atmosfèrica ofereix la particularitat, força inhabitual en les nostres latituds, de ser una obra que no busca fer vibrar cap dels ressorts que de costum esperem veure remoguts i explotats en el teatre (sentiments, passions, etc.) ans es manté en una pla estrictament dialèctic. L'obra s'adreça a la nostra intel·ligència i la lluita que s'entaula entre els dos personatges -en la qual un d'ells acaba fent escac i mat al seu adversari- és una lluita que es manté també en aquest pla especulatiu. En aquesta objectivació i aquest refús del que podríem anomenar la “demagògia sentimental”, pròpia del teatre de tots els temps. Caldria veure-hi un antecedent a la teoria brechtiana de la distanciació.”
Una obra, doncs, en la que la lluita de cervells s'imposa dins d'una mena de quiròfan metafòric. Una obra, Paria, en la que l'espectador queda atrapat des del primer moment. Strindberg, de nou, es mostra un bon precursor del millor teatre del segle XX.