Paris-Havana

Fitxa tècnica

Títol: Paris-Havana
Direcció: Eles Alavedra
Intèrprets:
   Ana Castillo
   Carles Puig
   Eles Alavedra
   Eulàlia Polls
   Josep Puy
   Pau Rubio
   Sonia Gainza

SINOPSI

Un viatge musical pel món del s. SXX.

Aquest viatge comença a París, el París dels anys vint, del Poulenc més brètol. El Poulenc-monjo de la musica religiosa, de les cançons sobre texts d'Eluard o de l'òpera 'Diàlegs de Carmelites' vindria més tard. La famosa 'Pastourelle' forma part del 'ballet' col·lectiu 'L'Eventail de Jeanne', encarregat per l'excèntrica Jeanne Dubost, milionària d'idees socialistes, personatge típic del París d'una època. La cançó que cantava l'actriu-cantant Yvonne Printemps a la peça Leocadia de J. Anouilh constitueix el summund de la elegància del teatre de boulevard. Les dues cançons per a nens més aviat granadets són dels anys trenta i no estan desproveïdes de fina ironia francesa.

El nostre viatge continua per les illes britàniques, on Walton ens proposa, com a diversió típica dels anys vint, un petit escarni de l'època victoriana amb uns poemes 'nonsense' recitats sobre una musica perillosament propera al 'music-hall' o als tòpics americans, espanyols i suïssos. L'esdeveniment s'estrenà davant la façana d'una mansió victoriana, i d'aquí va resultar el nom de l'espectacle...

Ens endinsem ara per Centreuropa per visitar el Berlín de Weill, de la depressió social i econòmica, però també de l'ebullició teatral i musical. De les quatre cançons que sentireu però, una va ésser composada a París, formant part de l'opereta Marie Galante, i una altra a Nova York, amb text del seu més assidu col·laborador, Brecht. Aquesta darrera descriu els regals que durant la Segona Guerra Mundial, va rebent la dona del soldat alemany a mesura que l'exèrcit va conquerint les ciutats d'Europa, fins que...

Tal com féu Weill, ens embarquem cap al Nou Món i arribem a temps per sentir una estilització del 'blues' per part de Barber mentre aquest gaudia d'un pic-nic.

Viatgem ara fins a Carolina -amb un peu, però a Nova York- on rebem una lliçó pràctica del sinuós Sportinglife, personatge del cèlebre 'Porgy and Bess' de Gershwin. Després, per no deixar de visitar Broadway, Gershwin ens recomana trobar 'Una bona feina'.

Amb Copland aterrem a l'Amèrica profunda en l'espai i el temps: La famosa melodia dels quàquers apareix també al 'ballet' Appalachian Spring. La cançó infantil no està exempta de certa malícia (i si no, espereu a escoltar el final!).

Però el continent americà encara no està visitat del tot i, desprès d'una curta estada a Rio de Janeiro (Milhaud s'hi va estar dos anys, però quedà meravellat per la resta de la seva vida), arribem finalment a La Havana de la mà de Comellas, que amb una desarmant senzillesa fa un periple per l'illa de Cuba. Aquestes cançons estan dedicades a l'Anna Ricci, que les cantava meravellosament bé i a qui volem retre aquí homenatge i emocionat record.

Font: teatrebcn.com