Pigmalió

Fitxa tècnica

Títol: Pigmalió
Direcció: Joan Lluís Bozzo
Any: 1997
Text: George Bernard Shaw. Versió catalana de Xavier Bru de Sala, basada en
Companyia: Dagoll Dagom

SINOPSI

Es la història de la Rosita Fernandes, una noia inculta, ignorant i apassionada, una variant suburbana i lumpen-proletària de la sempiterna Ventafocs, que esdevé una dona culta, lliure i desvetilada perquè aprèn, amb l'ajut del Professor Jordana i el seu fidel Fontanella, a posseir les paraules, o sigui, el llenguatge.

Quin llenguatge? Tant li fa. Entre la precarietat d'un argot empobrit i l'expressió justa i exacta hi ha, en qualsevol idioma, un abisme lingüístic que separa les classes i les ànimes. El Professor Jordana i la Rosita Fernandes s'afanyen per omplir aquest abisme, davant la mirada complice dels seus companys de repartiment. I al final obtenen una ressonant victoria i es troben l'un i l'altra en el mateix pla, al mateix nivell: el miracle de la Ventafocs s'ha produït, almenys en part. Pero la treballada victòria lingüistica dels dos protagonistes de Pigmalió no va acompanyada del seu triomf sentimental. Ells, que han aconseguit dominar el llenguatge, la fonètica, la sintaxi, el vocabulari… no saben com manegar-se amb els sentiments més elementals: el desig i l'atracció mútua, la fascinació i la dependencia que ha sorgit entre tots dos i que cap d'ells sap canalitzar. I és aixi com, al final, el nostre autor no permet que la seva Ventafocs es casi amb el Princep... Segurament aquest és el motiu pel qual li van donar el Premi Nobel.

Dagoll Dagom
Maig 1997

Font: dagolldagom.com