Retorn a Andratx

Fitxa tècnica

Títol: Retorn a Andratx
Direcció: Hermann Bonnín
Any: 2009
Text: Baltasar Porcel
Intèrprets:
   Aina Frau
   Joan Fullana
   Enric Majó
   Jaume Pla

REPRESENTACIONS

   Espai Brossa, del 11/2/2010 al 14/3/2010

SINOPSI

L'obra de Baltasar Porcel se centra substancialment en la recuperació de les pròpies arrels, les més immediates, a partir del paisatge i de la gent.
Aquest procés de recuperació gira entorn d'Andratx, la vila natal de l'autor, la qual, per la potència de la seva obra, adquirirà categoria de mite. Un mite d'abast universal que parla de l'home, de les seves pors, de les seves forces, de les seves grandeses i també de les seves misèries. Un Andratx real i imaginari, líric i violent i, per damunt de tot, sensual.
A Retorn a Andratx apareix l'engany i la grandesa del mite. La recerca de l'aventura. El món rural.
El mar. Amb ironia i patetisme, inferns i meravelles, complexitat i misteris. Vitalitat i mort, sensualitat i violència, quotidianitat i tremendisme.
A Retorn a Andratx, des d'una mena de boira imprecisa, de realitat desenfocada, de poesia, hi apareix una societat i un paisatge. Des de la memòria. Com el “Macondo” colombià de Gabriel Garcia-Márquez, o com el “Bearn” mallorquí de Llorenç Villalonga, l'autor que va exaltar des dels seus inicis l'obra literària i dramàtica de Porcel.
A Retorn a Andratx, un conjunt de personatges inquietants i fantàstics, èpics i estrafolaris, còmics i tràgics, però tanmateix presències fantasmals i fugaces d'un passat que es projecta en present, tramaran l'espectacle. Un passat, el seu, no massa llunyà, tal vegada proper, potser contemporani encara. Com a Difunts sota els ametllers en flor, unes presències fortes i tanmateix gairebé absents, ens predisposen a recórrer tres moments de l'illa de Mallorca. D'Andratx. D'una mediterrània d'arrels clàssiques i hel·lèniques, paganes i animistes.
A Retorn a Andratx apareixen les ànimes errants, els difunts, la diada de Tots Sants, l'espiritisme (El general). La Guerra Civil, l'infern, la lluita fratricida, la història de tres homes molt joves que jugaven a bitlles a la plaça del poble (Romanç de cec). I, finalment, des de la platja acolorida de blaus, opalina, càlida, amb olors d'alga de mar, apareix el viatge, la recerca de tresors enfonsats (El buscador de tresors).
A Retorn a Andratx, per tant, un fil finíssim, quasi invisible, ens condueix a tres moments, a tres instantànies, del mite universal de la vila. Ens predisposa a reviure tres dies de tres èpoques ben diferents -1920, 1940, 1960- que han estat teixits per la memòria. Ens convida a navegar per l'univers de Baltasar Porcel.