Rigoletto

Fitxa tècnica

Títol: Rigoletto
Direcció: José Ramón Pérez
Any: 2006
Intèrprets:
   Ricardo Nori
   Camil Mara
   Gheorge Mogosan
   Cristina Simionescu
   Asineta Raducan
   Cristina Damian
   Christian Wacks
   Hector López

REPRESENTACIONS

   Teatre Tívoli, del 31/5/2006 al 11/6/2006

SINOPSI

De la vasta producció d'òperes de Verdi, tres d'elles - Rigoletto, El trobador i La Traviata - formen una sort de trilogia d'enorme popularitat que ha dut a consagrar, per a sempre i en totes les latituds, el gran geni creador d'aquest compositor italià. Aquestes tres òperes, curiosament compostes de forma seguida i en un relatiu curt període, si bé no són mostra de la maduresa total de Verdi, són portadores d'una gran riquesa musical, plenes de belles melodies i força dramàtica, elements que les col·loquen en un punt màxim de l'acceptació i masividad universal.
Rigoletto està basat en la peça teatral de Víctor Hugo titulada "El Rei es diverteix", la qual tractava un tema conflictiu, doncs al·ludia directament al rei Francisco I de França, desemmascarant-lo com un personatge frívol i llibertí. La seva estrena, en 1832, va produir un gran escàndol, arribant fins i tot a accions legals que a la llarga van afavorir a Víctor Hugo.
No obstant aquests problemes, Verdi es va entusiasmar molt amb l'obra i es va proposar convertir-la en òpera, havent de transar amb els organismes de censura, que objectaven l'estrena.
L'argument original es va conservar bastant suavitzat en el libreto elaborat per Francesco Maria Piave, però està canviat tot el marc general de l'òpera. França es va canviar per Màntua, a Itàlia. La figura del Rei es va perfilar com un duc i als altres personatges se'ls mutó el nom. Entre uns altres, el bufó Triboulet va ser Rigoletto i si filla Blanche va derivar en Gilda.
La raó d'aquest canvi és molt simple: en aquests temps, alguns territoris d'Itàlia estaven ocupats per potències estrangeres, exercint-se, per tant, una estricta censura que, en aquest cas en particular, es manifestava contrària a un òpera basada en les immoralitats del rei de França. L'estrena va tenir lloc en el Teatre La Fenice de Venècia, el 11 de març de 1851, amb un èxit que va venir immediatament i que no s'ha vist mai minvat.
Rigoletto, igual que La Traviata i El trobador posseïx una partitura que no descansa en un només minut a l'hora d'oferir grans moments de lluïment per a tots els seus personatges. Se succeïxen sense pausa, àries, cabaletas, duos i un gran quartet. Tots ells es veuen coronats en l'últim acte per “La donna e mobile”, per ventura la més famosa de totes les àries del repertori operístic.