Sonata a Kreutzer

Fitxa tècnica

Títol: Sonata a Kreutzer
Direcció: Quim Lecina
Any: 2008
Text: Quim Lecina
Intèrprets:
   Lluís Soler (Tolstoi)

REPRESENTACIONS

   Teatre Romea, del 31/10/2008 al 23/11/2008

SINOPSI

La nit entre el 27 i el 28 d'octubre de 1910, el comte Lev Nikolàievitx Tolstoi, als 82 anys, decideix fugir, en secret i per sempre, de la seva vella casa d'Iàsnaia Poliana i de la seva dona Sofia Andréievna.
És una decisió meditada obsessivament durant molts anys: trencar amb el setge possessiu de Sofia, intentar bastir un futur d'acord amb els seus ideals populistes i retrobar la dimensió de l'aventura i la llibertat. La fugida acaba quatre dies després, a la petita estació d'Astàpovo, on Tolstoi, molt malalt, és traslladat des del tren en què viatja cap al Caucas fins a una estança de la mateixa estació, on mor el matí del 7 de novembre, després de sis dies d'agonia. Tolstoi havia nascut a Iàsnaia Poliana. Allà havia crescut i envellit, s'havia casat, havia vist néixer els seus fills i néts i havia escrit les seves grans obres.
Sonata a Kreutzer, però, la va escriure a Moscou, l'any 1888, després d'escoltar l'assaig per un concert de la sonata homònima de Beethoven, interpretada pel seu fill, Serguei, i un company violinista.
El “presto” del primer moviment de Sonata a Kreutzer el va sacsejar profundament: “…un violí i un piano incapaços de tocar i sonar per si sols, com Sofia i jo…”, i el so més punyent d'aquesta música el va acompanyar la resta de la seva vida, especialment en les quatre jornades que va durar la seva última fugida. Lev Nikolàievitx Tolstoi, un dels més grans escriptors de tots els temps, amb una personalitat plena de contradiccions, desmesurada i seductora -Anton Txèkhov el defineix com un superhome, un Júpiter!-, ha deixat una herència epistolar extensíssima i pràcticament tota la seva vida enregistrada en els seus nombrosos diaris. Així doncs, és fàcil -i recomanable- acostar-se a la humanitat més íntima, a la lluita amb ell mateix i amb el seu entorn i a la inquieta i incessant recerca de la plenitud com a home i com a escriptor, del “Júpiter” que dicta: “…per viure honradament és necessari rompre's, confondre's, lluitar, equivocar-se, començar i abandonar, i començar de nou i de nou abandonar, lluitar eternament i patir privacions. La tranquil·litat és una baixesa moral…”
Quim Lecina