SotinhoFitxa tècnicaTítol: Sotinho Direcció: Andreu Buenafuente Any: 2004 Intèrprets: Eduard Soto Mònica Green REPRESENTACIONSClub Capitol Sala 2, del 16/11/2004 al 6/2/2005SINOPSIL'espectacle és un viatge a Brasil. Aquest espectacle neix de la necessitat de l'Eduard Soto de compartir una passió: Brasil i la seva extraordinària cultura musical. Entusiasme preocupant que s'ha estès com una malaltia encomanadissa que ha afectat a la Mònica Green, al Jofre Borràs i fins i tot a l'Andreu Buenafuente, que s'ha embarcat, sense pensar-s'ho ni un moment, en aquesta “boja” aventura. El combinat dels músics contribueixen a teletransportar-nos a Brasil i el seu món. Aquesta confluència d'estils, persones i móns diferents aconsegueixen que la barreja de cultura brasilera i humor d'El Terrat encaixin a la perfecció. La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...La qualificació de teatrenacional.com: ![]() El polifacètic Buenafuente arriba al Capitol amb una nova incursió al món del teatre. Després de "Ustedes se preguntarán cómo he llegado hasta aquí" i "20 anys i una nit", Buenafuente ha tornat a la direcció escènica amb "Sotinho", un petit viatge a Brasil. L'obra presenta a Edu Soto (actor que encarnava al personatge Mario Olivetti al magazine "Una altra cosa" de TV3) acompanyat de Jofre Borràs (fins ara actor d'"El cor de la ciutat", també a TV3) i Mònica Green, recordada pel públic català per la seva interpretació a "Blues de nit" juntament amb Àngels Gonyalons. Els tres actors, que es representen a ells mateixos a l'escenari, estan acompanyats per tres músics a la bateria, guitarra i baix. L'espectacle és una excusa per a què l'Eduard Soto transmeti al públic la seva passió per Brasil a través de la música ajudant-se d'una bona dosi d'humor. El momentum és també positiu, amb la memòria tan recent de Carlinhos Brown i de l'alcalde en ple frenesí carnavelero. També hi ajuda Ronaldinho i la febre estiuenca de les camisetes de la seva selecció de futbol que omplia la Rambla de groc, la mateixa Rambla que és ara testimoni d'aquesta creació. El ritme de l'obra és una mica baix en els primers moments, però l'espectacle va despertant ràpidament i sap guanyar-se al públic. Com sol passar amb les obres dirigides (i sobretot interpretades) per personatges televisius, el públic sap a qui va a veure. Està tan disposat a què tingui èxit que, feta amb certa coherència, sempre recull grans aplaudiments, que reflexen la simpatia que el públic sentia cap als personatges i els ha empès a anar al teatre. Tot i això, Buenafuente i Soto no es queden en un show buit i fan un espectacle còmic i relaxant alhora. Una bona oportunitat per apropar al teatre un públic que, si l'obra hagués estat interpretada per actors que desconeixien, segurament haguessin preferit la comoditat del seu sofà i gaudir de la "variada" oferta televisiva. 'O passatempo' (per Juan Carlos Olivares, publicat a Avui el 3/12/2004) Buenafuente condueix Edu Soto cap al Brasil (per Redacció, publicat a El Periódico el 20/11/2004) La febre brasilera en clau d'humor, al Capitol (per diaridebarcelona.com, publicat el 15/11/2004) |
![]() |


