Subjectes
Fitxa tècnica
Títol: Subjectes
Direcció: Jordi Fondevila
Any: 2001
Text: Xavier Pla i Jordi Fondevila
Intèrprets:
Oriol Guinart
Ramon Gine
Xavi Sáez
SINOPSI
Quan era petit - devia tenir set o vuit anys - tenia per costum anar fins a una via de tren que quedava prop de casa meva. Un cop allí, em situava escassament a dos metres dels rails i esperava que el cop d'aire, que produïa el pas del tren, em llances d'esquena al terra. Aquella enorme màquina s'apropava a mi a cent trenta quilòmetres per hora amb el xiulet esbotzant-me les orelles. En aquell moment no penses que uns centímetres de mal càlcul poden fer que aquelles mil tones de ferro i acer s'emportin per endavant aquells vint quilos de carn i ossos. Allí, tombat al terra, m'imaginava què devien pensar aquells passatgers en veurem allí, sobre la gespa, mentre observaven el paisatge distorsionat a través de les finestres, asseguts còmodament en els seus seients, segurs; en els seus vagons insonoritzats i confortables.
Avui, la vida em passa pel davant tan ràpida i implacable com ho feia aquell tren aleshores. Sempre he pensat que a l'hora de decidir com viure, tenim dues opcions - aquells que tenim la sort de poder escollir, és clar -: mirar el tren des de la banda, escassament a dos metres dels rails, o seure còmodament en un dels seients i contemplar plàcidament el paisatge.
Nosaltres hem escollit mirar-nos la vida des de la banda, i des de la banda, ha sorgit subjectes; una reflexió sobre l'esdevenir de l'existència humana. Però no hem estat sols en el procés de creació d'aquest espectacle, hem viatjat amb Samuel Beckett a través de les lectures del món que l'autor proposa en algunes de les seves peces per a teatre i n'hem extret el que nosaltres - humilment - n'hem considerat l'essència. «Una dialèctica de domini-submissió», «uns personatges encallats i baldats», «condemnats a l'extinció», «criatures vingudes a menys, a poc, a gaire bé res»; «limitades pel seu àmbit espacial», «mancades de món», «presències al límit de ser absències». Tot això i molt més, és el retrat del món segons Beckett. Un món poblat per «personatges tràgics convertits en clowns» . Ara, nosaltres hem reordenat aquests elements per oferir una lectura personal sobre l'home d'avui - que al cap i a la fi ha estat l'home de sempre -.
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Un trabajo perfecto (per Frederic Roda, publicat a La Vanguardia el 29/10/2001)