Tiet Vània
Fitxa tècnica
Títol: Tiet Vània
Direcció: Josep Minguell
Any: 2000
Text: A.P. Txèkhov
Intèrprets:
Armonia Rodríguez
Climent Sensada
Josep Minguell
Josep Mota
Míriam Alamany
Nadala Batiste
Oriol Genís
Pere Anglas
Sílvia Sabaté
SINOPSI
A la finca de la família Serebriakov, la pau i tranquil.litat de la vida en el camp es veu alterada per l´ arribada d´ un professor retirat i hipocondríac, i de la seva jove i bonica esposa. El tiet Vània i la seva neboda Sònia ( filla del primer matrimoni del professor) seran les principals víctimes de la devastació que, talment com les tempestes d´estiu, ocasionaran els nouvinguts.
Les visites, cada vegada més freqüents, d´un jove doctor, en comptes d´apaivagar els ànims, afegiran més llenya al foc. Els aconteixements culminaran en un intent d´assassinat i de suïcidi. Arribarà, però, la sang al riu?
Si Txèkhov respectés les regles del teatre convencional, com feia en obres anteriors, aquest seria el desenllaç inevitable. Però ara "la tragedia mutò in commedia " com canten en una òpera de Verdi. Un canvi tan radical en la seva dramatúrgia el fa ser més fidel a la vida. Una vida quotidiana que ell observa amb molt detall, curiositat i ironia. L´esfondrament de les expectatives vitals dels seus protagonistes, es produirà sense l´estrèpit d´altres vegades. Aparentment, tot tornarà a la normalitat, i res no tornarà a ser el que era.
Txèkhov ens pinta la vida tal com és, sense guarnir-la ni enfosquir-la. Extreu de la vida banal uns moments d´ iniciativa, de festa, d´ activitat sovint tempestuosa. Ens fa veure les situacions quotidianes des d´allò que tenen d´inhabitual, d´extraordinari, d´únic.
Renuncia a l´acció dramàtica convencional, però la càrrega dels estats conflictius que prenen cos a partir dels desigs incomplerts o irrealitzables és tan o més forta. El punt de partida de la insatisfacció de tots els personatges és sempre la nostàlgia d´ una cosa millor, més elevada.
Aquests personatges no són, però, uns éssers passius dedicats només a les il.lusions perdudes, amb un destí insoluble, i per tant, condemnats als sentiments tràgics. Són individus enèrgics i coherents. No busquen la desesperació ni es precipiten vers el sofriment com les mosques cap a la llum; s´ esforcen per evitar-ho. El moment de l´ esfondrament es produeix aleshores com una catàstrofe natural.
Txèkhov ens fa vibrar i, encara avui, ens sentim trasbalsats davant l´inconsolable de les seves confessions. Si la vida segueix sent monòtona, trista, enganyosa, al.lucinant, plena d´esperança i, de sobte, despietada, si tots nosaltres som com els seus personatges, llavors, què es pot fer? On anar dins aquest buit infinit que es produeix després de l´última rèplica de Sònia? Aquest "Reposarem!"
El tiet Vània s´insereix en aquesta mena de retaule impressionista sobre l´existència humana, que constitueix el seu teatre. Amb una successió de pinzellades iròniques i tocs d´humor, Txèkhov fa un retrat genial de l´esfondrament de les expectatives vitals dels seus protagonistes. Més que de comèdia, crec que hauríem de parlar d´instantànies de la gran comèdia humana.
Josep Minguell
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Una gran comèdia de Txèkhov sobre l'existència humana (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico de Catalunya el 22/11/2000)