Un sant sopar europeuFitxa tècnicaTítol: Un sant sopar europeu Direcció: Lurdes Barba Any: 2002 Text: Werner Schwab Intèrprets: Andrés Moreno (PARELLA DE GUAPOS) Anna Güell (MESTRESSA) Esther Bové (PARELLA DE GUAPOS) Lluïsa Mallol (Sra. CONILLA) Marta Millà (XOTXET) Mercè Anglès (HERTA) Pep Pla (KARLI) Xavier Ripoll Xavi Ruano (Sr. GARRÍ) SINOPSILes institucions i la societat d'Àustria són jutjades amb un humor brutal i sarcàstic, el que el dramaturg i escultor Werner Schwab utilitzava per arremetre contra la tradició austríaca. Un text crític i actual, ferotge com tots els que porten el segell Schwab. Lurdes Barba (a la foto) porta les brides de la direcció. Primer acte: Tots els personatges són a escena. Estan contents i brinden En Jurgen manifesta les seves inquietuds culturals i pedagògiques, de les quals també participa el Sr. Garrí, sobretot pel que fa a la seva afecció a acostar-se massa als nens. La Sra Conilla, la seva dona, va teixint un vestidet rosa per un hipotètic fill que li farà el seu marit si algun dia aconsegueix tenir una erecció. Karli, que d'ereccions en té sovint, mostra constantment el seu desacord amb les observacions dels altres personatges i fot una hòstia sempre que pot a l'Herta, que, dòcilment, explica la seva condició de receptacle sexual. La Xotxet intenta aconseguir, a canvi de mostrar el seu entrecuix, una moneda per la màquina de la música. La mestressa, amb un cop violent, atura la música quan tot just comença a sonar i es dedica a posar ordre al seu local i si cal va fotent alguna hòstia. La parella de «guapos», absents a tot el que passa al seu voltant, beu xampany mentre es miren i es besen suaument. Aquesta harmonia i placidesa va molestant mica a mica als clients habituals del bar, que viuen com una agressió la presència d'aquesta feliç parella, fins a l'extrem que no ho poden resistir més i no els hi queda altre remei que destruir-los brutalment. Segon acte: Després d'haver mort la parella de "guapos", se l'han menjat. De l'àpat han participat tots menys l'Herta, que observa el resultat mentre fa bombolles amb un xiclet blanc i pel fet de ser l'única que no ha assaborit cap persona humana se sap digna de ser adorada. En Jurgen i en Karli, mentre fan la digestió i llepen els peus de l'Herta, ploren pel crim comès, tot i que consideren que era inevitable. El Sr. Garrí i la Sra. Conilla saben que no tan sols era inevitable sinó necessari perquè eren culpables pel fet de ser diferents, però els dol que tot hagi anat massa de pressa i no hagin pogut aconseguir la petita erecció tan esperada per tal de procrear. La Xotxet intenta amb dificultat entendre el que està passant, i és feliç perquè entén que no entén res. La Mestressa sap que un altre cop, com totes les setmanes, haurà d'encendre el foc per fer desaparèixer les restes. Ella ha viatjat pel món i coneix els crims dels altres països, però li agraden més els crims del seu propi país. Sap que després d'un crim cal purificar-se, per això sempre porta espelmes a la butxaca. Encenen les espelmes i fan un ritual purificador. L'Herta se'n va, ho troba tot descompensat, insignificant: deforme. Tercer acte: La mateixa situació del primer acte. Tots els personatges són a escena, seuen al mateix lloc que a l'inici de l'obra. La parella de «guapos» demana a la mestressa que els serveixi de sopar i beure. Han perdut l'actitud serena del primer acte i es comporten de manera vulgar. Observen amb curiositat i despreci els clients habituals del bar que, al sentir-se observats, es van posant nerviosos. Ara són ells els diferents. Necessiten ser acceptats. Font: teatrebcn.com La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...La xerrameca del moralista (per Francesc Massip, publicat a Avui el 23/1/2002) Torna el difícil Schwab (per Gonzalo Pérez de Olaguer, publicat a El Periódico de Catalunya el 19/1/2002) Pura desesperación (per Santiago Fondevila, publicat a La Vanguardia el 19/1/2002) La moral depravada d'Europa (per diaridebarcelona.com, publicat el 11/1/2002) |
 |
 |