Urtain

Fitxa tècnica

Títol: Urtain
Direcció: Andrés Lima
Any: 2009
Text: Juan Cavestany
Intèrprets:
   Roberto Álamo
   raul-arevalo
   Luis BERMEJO
   Luis Callejo
   Alfonso Lara
   Alberto San Juan
   maria-morales
   estefania-de-los-santos
   Luz Valdenebro

REPRESENTACIONS

   Teatre Romea, del 3/9/2009 al 22/11/2009

SINOPSI

Urtain va ser Espanya. Espanya va acabar amb Urtain. Va suïcidar-se. La idea de Juan Cavestany ve de la possibilitat de parlar d’una època, la de l’Espanya acabada de sortir del franquisme fins al final de la seva famosa transició marcada pels Jocs Olímpics de Barcelona 92.
I per una altra banda:
La història d’un home petit, barallant-se de veritat amb el món, intentant saber qui és, intentant descobrir: “Què he fet jo perquè tot el que faig sigui tan brut?�, com es preguntava ell mateix. La metàfora del boxejador i la lluita per la vida és recurrent, però en el nostre cas, la nostra Espanya va ser real. Urtain va ser utilitzat com a símbol, com a marca. La del toro, la del conyac, l’Espanya amb dos collons, l’Espanya de raça que tant agradava a Franco. I a més a més era basc!
Necessitàvem un símbol que sortís de la pobresa a base d’hòsties... I ho vàrem trobar!
Els polítics i la premsa es van ocupar d’alçar-lo i quan estava al punt més alt del trapezi varen deixar- lo sol i sense xarxa. Urtain ja no interessa. L’alcohol, l’oblit i la falta de recursos s’ocupen de la resta. És paradoxal que, mentre l’esport espanyol triomfa als Jocs Olímpics de Barcelona 92, Urtain se suïcida.
Sempre he pensat que tot l’esport, la competició, tenen quelcom de feixista, i en el cas d’Urtain la seva «raça» tampoc li va assegurar la pensió.

Andrés Lima