Vianants
Fitxa tècnica
Títol: Vianants
Direcció: Xavier Albertí
Any: 2004
Text: Paco Zarzoso i Lluïsa Cunillé
Intèrprets:
Jordi Collet
Isabel Cabós
SINOPSI
Al voltant dels abocadors plens a vessar s'hi concentra a la nit un nombre cada cop més gran de gent, des de buscadors de tresors, fins a profetes de la brossa. Allà un tros de carn calenta pot valer tant com un vidre polit o una paraula apocalíptica. Àngels i dimonis es barallen per la rampoina més inútil , o pel plaer més ardent . Sota la muntanya de brossa i els núvols de mosques , hi ha potser una altra oportunitat o la possibilitat d'un nou sentit inèdit fins ara . Només els avions una mica més amunt avisen amb les seves llums que hi ha perill......que hi ha perill....que hi ha perill......
La miro cara a cara ....no hi ha res entre.nosaltres.....buit i tenebres...i res més....però de debó que no tinc la pell de gallina ....el cor no em surt per la boca i ni tan sols tinc els ulls a vessar de llàgrimes ....Tot al contrari: no sento res....Aquest blau....aquest blau venerat tantes vegades, ho inunda tot....Com és possible que tots els astronautes a les seves entrevistes coincideixin sempre a dir el mateix? « La terra vista des de l'espai és com un meravellós soterrani on hi trobes objectes perduts del teu passat i mapes que t'animen a emprendre aventures meravelloses en el futur « . O bé tots aquests astronautes són imbècils o bé els han obligat a tots a dir les mateixes bajanades . Des d'aquí la terra .....a la cosa a la qual més s'assembla és a un àtic ....un àtic buit que fa olor a pintura acrílica ...Ara és en quart creixent...però al contrari que amb la lluna ara no sento cap curiositat per saber que amaga a l'altra cara....
Fragment del text de Paco Zarzoso
Té uns quaranta cinc anys ....No té pressa però quan passa per aquí sempre accelera a fons ...Ara mira pel retrovisor i pensa....demà....demà ja m'aturaré Després respira a fons ,encén una cigarreta i obre la finestra per poder sentir els grills, però no se sent res perquè no n'hi ha de grills o perquè avui no els dóna la punyentera gana de cantar.... No hi fa res....Allarga la mà per posar la ràdio....de sobte li passa pel cap donar la volta i tornar enrera ....Però no, de cap manera .........Accelera un altre cop i agafa més fort el volant....Ara fins i tot pot sentir com s'esclafen els mosquits al vidre...Els compte ....Més de deu per minut...deu!.....Dèu! quin mal li fan els dits arrapats al volant! . Es mira un segon el retrovisor i es veu el front suat, llavors s'espanta perquè sense voler s'ha picat l'ull i no ho volia fer , no, no ho volia fer, segur....
Fragment del text de Lluïsa Cunillé
Font: teatrebcn.com
La premsa ha dit: CRÍTIQUES, CRÒNIQUES, NOTÍCIES...
Atzucac (per Francesc Massip, publicat a Avui el 13/2/2004)