VII mostra de teatre
Fitxa tècnica
Títol: VII mostra de teatre
Direcció: Juan Antonio Valverde
SINOPSI
COMO SI FUERA ESTA NOCHE
de Gracia Morales.
DIRECCIO
Juan Antonio Valverde.
Remiendo Teatro ens mostra la vida de dues dones que, entre la quotidianitat i el lirisme, evoquen el passat i el futur.
Un mismo espacio en el que conviven dos tiempos diferentes;
una mujer busca un dedal, mientras espera a que su marido regrese del bar; otra ensaya una conversación pendiente y limpia para calmar su nerviosismo; la primera está viviendo un veinticinco de julio que sucedió hace dieciocho años; la segunda recrea aquella misma noche mediante el recuerdo, a la vez que, en su presente, debe tomar una importante decisión.
PERVERSITAT SEXUAL A CHICAGO
de David Mamet.
Directors: Abel Coll i Jordi Ballester.
Els éssers humans passem gran part de la nostra existència buscant pilars de cornportament com a sostenidors de les nostres pors més internes, la por a no saber estimar i la por a no ser estimats formen dos dels costats d'un triangle isòsceles de sentiments viciats tancat per un tercer que és la por a la solitut.
Sovint l'acceptació d'aquests rols ens impedeixen trobar les essències més pures que hi ha al nostre interior i en comptes d'un apropament purament intuitiu entre nosaltres ens dediquem a aprofundir-nos ens oceans d'oratòria intel·lectual (de més baixa o més alta intensitat) sense tenir en compte que és el que neix del nostres instints.
A "Perversitat Sexual a Chicago" els personatges fluctuen per aquests comportaments (decidits ja en un passat) com pilars que comformen els seus propis "jo". Comportament que els impedirà l'apropament com a objectiu definitiu en tot intent de relació.
Les situacions i els personatges de l'obra no són per a res d'una filosofia i indosincràsia personal complicades. L'obra està marcada per situacions i diàlegs quotidians que facilitarien en principi una benentesa vital entre els homes i els homes, entre les dones i les dones i entre les dones i els homes. Però quan aquests rols ja acceptats i desenvolupats causen la fatalitat de la incomunicació i el distanciament, és llavors quan es produeix la veritable causa dramàtica de "Perversitat sexual a Chicago".
Podríem fer una lectura merament sexista de l'obra analitzant a cadascun dels personatges i titllan-los de víctimes de la seva pròpia condició sexual, dels seus prejudicis, de les seves banalitats, dels seus neguits i les seves pors, però David Mamet va rnés enllà d'aquest cercle per adentrar-nos en un món viciat de relacions entre éssers humans encara que sí, utilitzant com a vehicle dramàtic els clixés masculins i femenins.
Una obra, en definitiva, que marca el camí de la lluita interna de cadascun dels personatges independentment del rol que han acceptat portar en cadascuna de les escenes que es presenten.
Cia. Mendax Teatre
PARAULA DE BERGMAN
Autora i directora: Silvia Ferrando.
Vogler, una gran actriu, es troba ingressada en una clínica. Romàn en silenci. Alma, la infermera, és assignada per la doctora de Vogler per a cuidar-la. La doctora dictamina que el seu mutisme és una decisió voluntària de Vogler. Atès que la pacient no evoluciona, la doctora decideix traslladar a la malalta i a l'infermera a la seva casa d'estiueig. Allà els dos personatges intercanviaran els rols. Alma explicarà fragments molt íntims de la seva vida davant el silenci de Vogler. Quan Alma descobreix els veritables sentiments de Vogler, arrel de l'obertura accidental d'una carta adreçada a la doctora, s'hi enfrontarà, arribant al clímax de la seva relació pacient-cuidador. Assistirem a l'explosió d'Alma després d'aquests mesos tenint cura de Vogler.
Font: teatrebcn.com